La Catalunya de la persiana

El país que estava cridat a mantenir la persiana abaixada no va respondre com els convocants de la vaga general esperaven. Els catalans sobiranistes van fer més de catalans que de sobiranistes i van expressar el seu desacord amb el judici dels líders independentistes, però a l'hora de plegar. La manifestació de dissabte havia sigut un gest de força indubtable i la del 21-F ha sigut una gran expressió de descontentament de dia laborable, però la vaga no ha tingut un èxit rotund i s'ha vist afectada pel cansament i la fatiga de la mobilització permanent. També per l'atomització del lideratge i per la decisió del president de la Generalitat de deixar fer a aquest ens abstracte al qual molts apel·len, anomenat "el poble" o "el carrer". Molts catalans estan en desacord amb un judici construït sobre una acusació de violència que es va ensorrant a cada intervenció de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Però també és cert que l'independentisme és avui una amalgama de sensibilitats amb un lideratge col·lectiu condicionat per la presó i l'exili, i amb estratègies polítiques diferents pel que fa al mitjà termini. El seguiment del judici està posant en evidència la construcció de la causa, la debilitat de l'acusació i la fortalesa política dels empresonats. Aquells que pretenguin ajudar-los ho hauran de fer calculant bé les forces i amb objectius lúcids, capaços de mesurar la realitat del país i la complexitat interna que defineix el que anomenen "la gent".