El discurs del rei
Tot Madrid va ple d'elucubracions sobre el discurs del rei Felip VI per Nadal, poques vegades la seva figura haurà estat en una posició tan feble i les seves paraules i els seus silencis seran interpretats tan minuciosament. Ara mateix el principal entrebanc del rei és qui va abdicar en ell, el seu pare i actual rei emèrit, que fa uns mesos es va limitar a comunicar al poder executiu la seva sortida del país en direcció a Abu Dhabi. Els seus cosins, com ell mateix anomena les satrapies del Golf, l'acollien mentre els escàndols sobre l'origen i l'opacitat del seu patrimoni i els detalls sobre la seva vida privada se succeïen.
Joan Carles I té una salut fràgil i a finals de la setmana passada estava ingressat en una clínica privada per tractar-se de covid, la qual cosa ha frustrat la seva voluntat de tornar a Espanya per Nadal. La comunicació entre l'entorn de l'emèrit i el govern, és a dir els representants electes dels ciutadans, és avui nul·la, i s'intenta transmetre la idea que el que afecta Joan Carles I és una qüestió privada. L'impagament a Hisenda dels Borbons no és una qüestió privada, com tampoc ho és la possibilitat que el seu fill li pogués retirar el títol d'emèrit, ni que es donés el cas que el monarca morís a l'exterior.
La fragilitat institucional a Espanya és gran i la situació de l'emèrit ni és una anècdota, ni és un tema del paper cuixé, ni es pot tapar amb la premsa cortesana.
