Meritxell Batet: “ERC diu que és d’esquerres però ha de llimar moltes contradiccions”

La candidata del PSC repeteix per segona vegada en unes generals a Catalunya, aquest cop com a ministra del govern espanyol

i Esther Vera
13/04/2019
5 min

BarcelonaLa candidata del PSC, Meritxell Batet, repeteix per segona vegada en unes generals a Catalunya, aquest cop com a ministra del govern espanyol. És la primera campanya, també, que afronta aspirant a guanyar les eleccions.

Què representa votar el PSC en aquestes eleccions?

Votar el PSC representa garantir que hi hagi un govern socialista i no un de dretes. Som el país de la UE on ha crescut més la desigualtat en aquesta crisi econòmica, i això ho hem de revertir amb urgència.

I en la qüestió territorial, quina és la proposta que fa el PSC?

Si tenim un govern de dretes, la proposta serà aplicar un 155 permanent, a més de recentralització. Nosaltres proposem justament el contrari: reforçar l’autogovern, garantir l’estat de les autonomies, perquè això també és defensar la Constitució. Aquesta és una de les grans contradiccions de la dreta. Diuen que defensen molt la Constitució però només en defensen un o dos articles.

¿Vostè creu, com va dir Miquel Iceta, que si un 65% de la població catalana vol la independència s’hauria de buscar la manera de vehicular-ho?

Votar una ruptura no ens porta enlloc. Els partits polítics hem de fer l’esforç de trobar consensos, perquè al final la societat és molt heterogènia. I fer votacions de trencament, ho estem veient amb el Brexit, no és bo per a una societat. No es tracta de desempatar, no es tracta de guanyar per un vot més o per un vot menys. La societat catalana en aquests moments ja està prou dividida, i el que jo vull és reconstruir grans consensos al voltant de projectes compartits. El punt de trobada és l’autogovern. Els partits catalans hem de recuperar els consensos que havien existit, que havien permès que Catalunya fos admirada a la resta d’Espanya.

Concreti’m si us plau què és això de reforçar l’autogovern.

Tots els partits catalans haurien de seure i posar en comú els diagnòstics. On són els problemes. Ens podem trobar en la millora de les inversions, de les competències, del finançament autonòmic. I un cop teixit aquest consens a Catalunya, també serà molt més senzill poder anar a parlar amb Espanya.

Què els diu als independentistes? Mai es votarà la seva opció en referèndum?

El que nosaltres proposem és que efectivament es voti. Però s’ha de votar un acord. No es pot votar una ruptura, perquè no resol res. Ho hem vist. S’han celebrat dos referèndums il·legals. Sense garanties, però s’han celebrat. I què hem fet? Què han comportat? No ens ajuda a sortir del bucle. I estic segura que també una immensa majoria d’aquests dos milions de persones podrien sentir-se còmodes en aquesta millora de l’autogovern.

On era vostè l’1 d’Octubre?

A Madrid, perquè aquell cap de setmana era allà. I en tot cas el vaig viure amb dolor. A mi no m’agrada que els poders públics se saltin la llei. És una de les grans conquestes de l’estat de dret i de l’estat democràtic que hem tingut els estats moderns. Perquè això és el que evita l’arbitrarietat i garanteix els drets i les llibertats. Per tant, per a mi van ser dies tristos.

Què li va semblar com es va intentar evitar el referèndum?

Es van cometre errors, això ho hem dit moltes vegades. I aquests errors no es poden tornar a cometre. El que espero sobretot és que no hi hagi ocasió perquè tornin a passar. I que, per tant, no es tornin a convocar referèndums il·legals. Hem de mirar endavant. I hem de mirar com avançar. Fa massa temps que no tenim Govern.

Les enquestes preveuen una victòria del PSOE. Amb qui preferiria pactar?

Les enquestes també diuen que el govern de dretes és possible. Que poden sumar. Catalunya té la responsabilitat de ser clau en aquests resultats. Quan a Catalunya ha guanyat el PSOE, hi ha pogut haver govern socialista. Quan els socialistes no hem guanyat a Catalunya, mai no hem tingut govern socialista.

Digui-ho als seus possibles votants: govern amb Podem o govern amb Ciutadans?

La nostra voluntat és governar sols i no dependre de ningú. Però parlant amb tothom.

Per tant, amb suports puntuals des de fora i sense acord de govern amb ningú?

Hem de veure quins són els resultats, però el president vol aplicar el programa socialdemòcrata. El que necessitem en aquests moments són valors socialdemòcrates.

Per tant, parla de Podem.

Estic parlant del PSOE, sobretot. Vam presentar uns pressupostos molt bons, objectivament, especialment per a Catalunya. Hi va haver partits que ens van dir no als pressupostos fent pinça amb la dreta. És incomprensible. Com un partit com ERC, que diu ser d’esquerres, diu no als pressupostos i permet i sosté el president Torra en un govern que no fa polítiques d’esquerres. Ha de llimar moltes contradiccions.

Vostè va participar en les negociacions amb la part catalana que van fracassar. Què va passar?

Hi ha moltes maneres de trencar una negociació. Una és no seure, negar el diàleg. La segona és aixecar-se de la taula. I la tercera és fer plantejaments impossibles per a qui tens al davant. Quan tu dius “jo només et votaré els pressupostos si em garanteixes el dret d’autodeterminació”, saps que la resposta serà no. I aquí és on hi ha aquest trencament. I la presentació de l’esmena a la totalitat per part d’ERC. És que no ens van deixar ni tan sols tramitar els pressupostos! I això no va ser bo per a Catalunya ni per al conjunt d’Espanya. A mi el que m’estranya és que ara diguin que volen un govern d’esquerres. Jo em pregunto: si vols un govern d’esquerres, per què el vas deixar caure i vas obrir la porta a la possibilitat d’un govern de dretes?

JxCat inclou en el seu programa un indult als acusats del Procés en cas que hi hagués una sentència. Vostè ho considera?

Però és que aquest escenari no s’ha produït. En aquests moments el que hi ha és un procediment judicial que no sabem com acabarà. I, per tant, no podem fer futuribles.

Vostè ha rebutjat participar en un debat a Soto del Real amb la seva contrapart de JxCat. Per què?

Doncs perquè em sembla que no seria bo que hi hagués un debat en un escenari tan condicionat. Jo respecto els partits polítics que han decidit escollir els seus caps de llista. Ho han fet sabent que hi hauria limitacions, no només en campanya electoral sinó sobretot també a l’hora de representar els ciutadans.

Incomoda el PSOE, el tema català? Gairebé no surt en el programa.

En absolut. El PSOE porta molts anys reconeixent que és un dels màxims problemes polítics que tenim al nostre país. Perquè nosaltres sabem que és un problema polític i el que volem és buscar solucions polítiques. Jo recordo quan el PP deia: “És un suflé”. Doncs miri, no és un suflé. És un malestar constant sostingut en el temps i que afecta un conjunt de persones molt significatiu. No estem parlant de cent persones.

¿Vostè què pensa quan sent parlar alguns barons sobre Catalunya?

Una anècdota petita. Al consell de ministres que es va celebrar a Barcelona em van fer les preguntes en català i vaig contestar en català. Com el que fem habitualment. Si se’ns fan les preguntes en català, contestem en català, i si se’ns fan en castellà, contestem en castellà. Doncs la ministra d’Hisenda, quan vam acabar la roda de premsa, va venir emocionada dient-me: “Quin orgull haver sentit parlar en una altra llengua espanyola a la roda de premsa”. Jo em sento molt acompanyada per tots els dirigents socialistes.

Ja que esmenta la ministra d’Hisenda, ¿Catalunya pot tenir un pacte fiscal a la basca?

Bé, d’això se n’ha de parlar. El model de finançament no ha funcionat bé o com s’esperava a Catalunya ni en altres comunitats, per exemple la valenciana, que segurament és una de les grans perjudicades.

Per què es manté el control polític sobre les finances de la Generalitat si s’han fet els deures?

Els controls hi són per a tots. És cert que hi ha uns controls reforçats, i això es manté perquè ara mateix no hi ha prou confiança per estar segurs que aquests diners efectivament s’utilitzen de manera correcta.

O sigui, és una represàlia política.

No ho diria així. Les circumstàncies són les que són. Venim d’on venim. Teixir una confiança progressiva, teixir lleialtats institucionals mútues, requereix un temps.

stats