Fer la democràcia previsible
Si la lluita democràtica és la "batalla constant entre l'ideal i la realitat", com va dir Joe Biden, avui els EUA i els seus aliats són una mica més a prop de l'ideal que de la més indecent i impostada realitat dels últims anys. La cerimònia de presa de possessió del nou president va ser austera, representativa d'un país fet de minories que ha nomenat la seva primera vicepresidenta d'origen indi, i amb una confortable previsibilitat dels missatges.
Planava sobre Washington el desafiament a la democràcia del 6 de gener, i la cerimònia va ser la demostració que la democràcia és imperfecta i fràgil, però que costa de destruir. La jove poetessa Amanda Gorman definia els EUA com "un país que no està trencat sinó inacabat", posant així paraules a la determinació de Biden d'obrir un nou capítol que recuperi "la veritat, la decència i el respecte".
La primera decisió política del president demòcrata va ser la firma d'una sèrie de decrets que inicien la deconstrucció del malson i tornen a situar els EUA en l'escenari estratègic multilateral, amb el país "novament compromès" en temes clau com la lluita contra el canvi climàtic i contra la pandèmia.
En contrast amb l'alegria i l'ostentació d'altres preses de possessió, una ciutat fortificada i deserta era la imatge d'una nova presidència que ha de començar per la reconstrucció de la unitat, de la veritat, de les complicitats i de la salut, no només democràtica.
