De llaços i pilotes
De la mateixa manera que un partit no es guanya anant a totes les pilotes sinó jugant estratègicament i dosificant les forces, tampoc no es pot fer política anant a totes les batalles com si totes tinguessin la mateixa transcendència o la mateixa utilitat. Això és el que passa avui en el món sobiranista liderat pel president de la Generalitat. Quim Torra va preferir en el seu moment no escoltar els presos que li demanaven que fes política al marge de la seva situació, i ha optat per un govern que només se centra en la denúncia de la injustícia del seu judici i que és captiu emocional d'una situació efectivament penosa. L'emotivitat de la política catalana és intensa i Torra sembla haver decidit que la seva missió consisteix a immolar-se en un noble i poc útil gest públic. El Govern ha decidit mantenir els llaços grocs malgrat la decisió de la Junta Electoral Central i, previsiblement, obre així la porta a una actuació dels Mossos com a policia judicial. Deia Nietzsche que "el valor d'una cosa no està en el que s'aconsegueix amb ella sinó en el que costa", i caldria preguntar-se si la inhabilitació del president resultaria útil als presos o al moviment sobiranista per guanyar les eleccions o acostar-se al seu objectiu polític. De vegades, la realitat la presideix més Unamuno que Nietzsche amb el seu "Levantinos, os pierde la estética". Aprendre a triar les batalles és un pas per aconseguir guanyar-les.