El mal humor de la Fiscalia

BarcelonaEl judici als presos polítics comença a posar visiblement de mal humor la Fiscalia de l'Estat. La declaració dels líders sobiranistes s'ha tancat amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, fent una defensa d'alt contingut polític. Cuixart va mantenir el fiscal a distància defensant la desobediència civil, i Forcadell es va defensar atribuint la seva actuació a l'exercici del parlamentarisme. La sessió va tornar a mostrar una Fiscalia que perd peu i no aconsegueix consolidar el seu relat de violència, ni d'alçament tumultuari. Si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat esperaven trobar homes i dones humiliats o penedits, s'han trobat escoltant una defensa política que reconverteix el judici en una causa pels drets civils i que busca qüestionar la qualitat democràtica espanyola. El judici tot just comença i apareixeran tota mena de testimonis de l'acusació, i la ultradreta tindrà el seu moment de glòria en plena campanya electoral. Però molt s'hauria de retòrcer el dret espanyol per justificar la barbaritat de les penes que es demanen sense provocar l'escàndol de bona part de la judicatura, tot i que només parla en privat, o de la justícia europea, a qui Marchena mira contínuament de reüll quan pren les decisions. Una altra cosa són les conclusions polítiques que es desprenen de les declaracions, i el reconeixement que l'estètica va guanyar la partida a la política. Van sobrar gestos i va faltar valentia per adreçar-se als ciutadans.