El marcià i la fàbrica d''indepes'

BarcelonaL'estat espanyol no falla mai quan cal posar carbó a la fàbrica d''indepes' o reforçar la moral i el convenciment que la distància entre l'Estat i el sobiranisme és infranquejable. La primera imatge de l'inici del judici per rebel·lió i sedició amb els 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats en una sala del Tribunal Suprem no l'oblidaran molts ciutadans de Catalunya, més enllà dels límits ideològics. Malgrat les diferències d'estil i intensitat de les defenses, totes elles van coincidir a denunciar la vulneració dels drets fonamentals dels acusats durant la instrucció i la presó preventiva, i, paradoxalment en un estat de dret, els advocats van demanar al tribunal un judici just i que no s'atribuís la missió de salvar Espanya. L'advertiment hauria semblat una extralimitació a qualsevol marcià provinent d'una galàxia democràtica o a qualsevol espanyol ben intencionat. Però per deixar-los ben clara la situació va aparèixer el Partit Popular demostrant un cop més el caràcter polític i instrumental del judici. Al Congrés, el líder d'un PP als peus de Vox s'atribuïa haver evitat que el judici es fes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i insultava així l'equanimitat dels magistrats per la senzilla i sospitosa raó de viure a Catalunya. Tot seguit, en una piulada, l'aparell de propaganda s'atribuïa el mèrit d'haver destituït el Govern, haver intervingut els comptes i haver portat els independentistes al Suprem. La utilització de la justícia ni es dissimula.