Es busquen còmplices

La resistència al canvi sempre és forta quan algú ha de renunciar a una posició de privilegi. La tensió per aconseguir un nou equilibri de forces demana presentar batalla contra l’abús o contra la ignorància si l’escollit no és ni conscient del seu avantatge. Reaccionaris, ignorants i obtusos formen un exèrcit d’homes i dones que disfruten dels privilegis propis o accepten una mandrosa submissió, perpetuant les desigualtats per gaudi o per por a una transformació social que, malgrat la inèrcia de segles, pinta inevitable.

Si avui hi ha una revolució global, aquesta és la dels drets de les dones, i no és una batalla petita perquè afecta tots els àmbits de la vida. És una batalla que passa sobretot pel respecte a l’altre i el reconeixement i l’acceptació mútua com a ens lliures. Assistim a una batalla per la llibertat individual que inicia canvis en cascada en la nostra manera de viure col·lectivament i privadament. Està clar -com diu la marquesa del feminisme amazònic- que les dones a Espanya han evolucionat extraordinàriament en les últimes dècades, però no és suficient. És cert que ara no depenen del seu pare o marit per tenir un passaport o obrir un compte corrent i que ocupen alguns espais de decisió. Però la igualtat està lluny i hi ha un substrat de ronya que hauríem d’estalviar a les generacions futures.

‘Matxitrols’

Què és el masclisme sinó la voluntat de domini i submissió de l’altre? L’intent de sotmetre es manté en múltiples formes en l’àmbit públic i privat. En l’esfera compartida i en un país on la meritocràcia no és precisament un valor principal, les dones encara han de lluitar per tenir el dret a ser escoltades en l’àmbit públic, perquè es respecti la seva autoritat i coneixement, per tenir les mateixes oportunitats professionals, per sortir dels cànons estètics sense ser denigrades, pel dret a ser mediocres, a no haver de ser valentes ni heroiques. En l’àmbit privat, encara són les que s’encarreguen de manera preferent de la cura de fills i pares, les que redueixen jornades, renuncien a les promocions professionals i, per tant, a millors sous i jubilacions per consolidar famílies sense rebre reconeixement per mantenir la cohesió.

Avui a Occident l’onada contra la dominació també afecta l’àmbit privat i moltes dones viuen una nova revolució sexual, que s’expressa en la reivindicació del plaer i la capacitat d’assolir-lo sense complexos soles o acompanyades. Les dones conscients de la seva capacitat sexual transformen moltes relacions privades i també en aquest àmbit la seva vida sexual serà diferent de la de les seves àvies, per a les quals massa sovint sexualitat ha sigut sinònim de submissió i abans de procreació.

La revolta contra les manades és la lluita al món sencer contra la violència i entre la submissió i la llibertat. Una revolta en la qual és imprescindible triar bàndol i actuar conscientment en tots els àmbits i sempre.

Qui ha caigut en la trampa?

La setmana prèvia al 8 de març es parla molt del que les dones es troben tot l’any. En una reunió amb executives del sector immobiliari, advocades, arquitectes, economistes, escolto com es lamenten de la gestió a l’estil masculí que una alta executiva defineix com “la testosterona de gomina” i reflexionen sobre com exercir amb autoritat i credibilitat un altre tipus de gestió eficient i no carnívora. En una altra trobada, una directora de cinema pionera m’explica com la iconografia de Hollywood ha imposat “l’enganyifa de l’amor romàntic” i conclou: “Quin negoci! Les pel·lis acaben amb el petó, la passió, i justament és quan comença el lio!» En l’àmbit laboral i en l’àmbit privat les noves dones acumulen també prejudicis i actuen amb límits imposats i autoinfligits. La nova revolució feminista no és la croada d’un nou puritanisme sinó que passa per denunciar els abusos de poder i qüestionar l’autoritat imposada per raons de gènere. Aquell silenci que escolta la veu masculina quan s’expressa encara que només sigui per repetir el que una veu femenina ha pronunciat abans.

Establir relacions igualitàries no és exclusivament un benefici per a elles sinó una urgència per a ells. La trampa de les princeses és també la trampa dels pobres prínceps, dels obligats a actuar de protectors, a ser valents, dels que no han entès res i pretenen imposar per la força la seva sexualitat primitiva.

Són temps de canvis econòmics, tecnològics, de l’accés al coneixement, de tot i també del paper de les dones disposades a viure amb llibertat. Elles demanen còmplices i no competidors. Respecte, al cap i a la fi.