La sobredosi d'astúcia

L'astúcia està molt bé i fins i tot és entretinguda, però, com tantes coses, depèn de la dosi. Quan la política es basa principalment en l'astúcia es corre el risc de treure del focus la representació de la ciutadania i la importància de la gestió de la cosa pública, tan poc vistosa però tan necessària. És evident que els llaços grocs tenen una càrrega simbòlica de la injustícia que viu el país amb el judici dels presos polítics, però és tan evident com que concorrent a les eleccions espanyoles s'està acatant el marc legal que les regeix i molts altres. Tan evident com que el Govern ha menystingut col·locar en una posició incòmoda els Mossos d'Esquadra i que qualsevol gest del Govern i la resposta irada de l'oposició formen part de la campanya electoral. Serà la Fiscalia la que decidirà sobre els símbols i tindrà la facultat d'imposar la seva opinió i fer-la executar a la policia catalana, si vol, a risc de comprometre la mateixa supervivència del cos de Mossos. A manca d'una estratègia política a mitjà termini i d'una anàlisi valenta de les forces pròpies i alienes, el risc del president és embolicar-se en la simbologia potser per dissimular l'acatament d'un marc legal i penal que s'imposa com una llosa. El creixement del sobiranisme ha respost en part a la reacció a una Espanya que involuciona, però sobretot a la proposta de construir un país i unes institucions millors. Caldria tenir-ho present.