A matadegolla

Assistim, alguns més perplexos que altres, a la negació de la política. Veiem com la bronca s'imposa a les idees i que els partits que tiren de demagògia i els líders que es fan permanentment els escandalitzats tenen premi i reverberació en els mitjans que abominen del periodisme. La dreta espanyola ha decidit acabar amb Sánchez i fa oposició amb maneres tavernàries i grandiloqüència pròpia de secta apocalíptica. Qualsevol excusa és bona per anar a matadegolla i trencar-li les cames a l'adversari. El relator s'ha convertit en l'última prova de la màxima traïdoria. Sánchez ha venut l'ànima patriòtica al dimoni de l'independentisme català a les portes del judici i qualsevol excusa és bona per convocar les masses a salvar Espanya un diumenge al matí. La competició reaccionària des les tres dretes augura el despertar de l'Espanya més rància al preu que calgui per derrotar Sánchez. A Catalunya, el Parlament s'ha convertit en un plató de televisió. Sense activitat parlamentària efectiva, les sessions de control serveixen per fer-se l'ofès o l'ofesa i nodrir la propaganda d'Antena 3. La cap de l'oposició ha optat per la 'performance' televisiva permanent mentre el president de la Generalitat entreté les sessions. Tots estan a l'espera del judici i confiant que serà l'altre qui no resistirà la propera andanada. Mentrestant, la política es degrada encara més i el pacte i el diàleg es consideren una covardia en comptes d'una fortalesa de la societat democràtica.