Entre el 'sit & talk' i el 'no surrender'

Malgrat les discrepàncies profundes, el Govern havia evitat escenificar públicament l'esquerda. Fins aquest dilluns, quan al Parlament es va mostrar obertament la divisió entre JxCat i ERC amb una fotografia que il·lustra les dues i incompatibles estratègies del sobiranisme que s'enfrontaran a les urnes. Un cop més, es tracta de penjar-li la llufa de la traïció al partidari del diàleg –per incert que sigui– com si el país es pogués permetre observar impassible una nova i freda venjança entre els socis.

Que el president Torra sigui desposseït de l'acta de diputat per la Junta Electoral amb el concurs del TS és un despropòsit, però no pot sorprendre'l. De fet, fa mesos que Torra sap que o bé convoca ell les eleccions o les convocarà la sentència ferma del TS quan l'inhabiliti per haver retirat una pancarta fora de termini. La distància entre el fet i les seves conseqüències judicials és tan gran com la irresponsabilitat de fer col·lapsar el govern de la Generalitat i el Parlament.

El dia que els dos principals partits del sobiranisme es van intercanviar les estratègies, i van deixar la negociació i el pactisme en mans d'ERC i el simbolisme en mans de JxCat, començava la discrepància entre el sit & talk i el no surrender. Els ciutadans tenen dret a saber, especialment dos anys després de l'octubre del 2017, què significa cada cosa i fins on s'està disposat a arribar, amb quins costos i amb quins lideratges.