L’estiu no frena la ratxa d’un Madrid amb el xip de competir

BarcelonaVenia d’una pretemporada amb dubtes. Cap victòria a l’estiu i una forta sensació de desídia donaven al Manchester United algunes opcions d’èxit a la Supercopa d’Europa. Però el Madrid, com si encara li durés l’eufòria del final de curs, va encendre el botó de competir i va afegir un altre títol a la vitrina del 2017. Va encarrilar la final amb un futbol creatiu, amb gols de Casemiro i Isco, i va salvar-la a cop d’orgull quan el United va arriscar amb l’1-2.

Li va costar entrar en el partit. Potser el va desorientar el pla de Mourinho, que davant les baixes en defensa que tenia, va reconstruir el seu United per dibuixar un 5-3-2 amb Valencia i Lingard de carrilers a les bandes, i un eix central defensat amb Lindelöf, Smalling i Darmian. L’estructura va donar als anglesos un parell de bones sortides que semblaven confirmar l’estratègia del tècnic portuguès. Però, del no-res, Bale va recordar als red devils que enfrontar-se al Madrid sempre té perills, amb una rematada inexplicablement desviada.

Sense Cristiano a la gespa, els blancs van donar el poder a Isco i el malagueny el va repartir entre els companys al mig del camp. El 4-4-2 en rombe de Zidane va anar domant la final i la va anar portant al seu terreny. Abans que el Madrid dominés clarament, Casemiro, de cap en un córner, ja va tornar a avisar De Gea. El seu remat va estavellar-se al travesser.

El Madrid rondava el gol. Era qüestió de temps que arribés. I va arribar. Al minut 24, el mateix Casemiro -en posició dubtosa- va caçar una centrada de Carvajal a l’esquena de la defensa i va batre De Gea. El Madrid estava còmode amb la pilota. Tenia el control, tenia el partit on el volia. Respirava amb seqüències de passada que el United no encertava a interrompre. No va ser fins al final del primer temps que l’equip de Mou va amenaçar, amb una acció de cap de Lukaku que el davanter va desaprofitar. Abans, un intent de xut de Pogba, que va estavellar-se en la defensa madridista, havia sigut el pobre bagatge ofensiu dels de Manchester.

La recepta tampoc la van trobar els campions de l’Europa League al descans i el Madrid, amb la mateixa superioritat del principi, va fer el 2-0, després d’una llarga jugada que van accelerar, al pic de l’àrea, Isco i Bale. Una paret entre ells dos va deixar sol l’ex del Màlaga, que va encertar de cara a porteria.

Lluny de poder-se relaxar amb el marcador, al Madrid li va tocar seguir competint perquè, deu minuts després, el United es va reenganxar amb un gol de Lukaku, que va ser hàbil per recollir un refús a xut de Pogba. El gol va desestabilitzar una mica el Madrid, que va veure rebaixades les seves dosis de possessió en favor d’un United que s’estirava. Zidane, a un quart d’hora del final, va moure peces i va donar entrada a Lucas Vázquez i Marco Asensio per Bale i Isco. Cristiano s’anava vestint a la banqueta, amb ganes d’estrenar-se (ho va fer al minut 82). Des de fora, va veure com Rashford perdonava l’empat després de l’enèsima bona acció de Fellaini despenjant una pilota sobre el seu pit. El Madrid patia. Però va sobreviure i va donar continuïtat als èxits del curs passat. Arribarà a la Supercopa d’Espanya amb més confiança que fatiga.