Els estornells pinten amb balls hipnòtics el cel de l’Empordà

GironaL’espectacle es repeteix cada any amb l’arribada del primer fred, però cada vegada atrau més públic, entre el qual hi ha naturalistes i fotògrafs professionals d’arreu del món, que acudeixen a la cita per gaudir de la seva bellesa plàstica i captar-ne els instants més impactants. Els protagonistes d’aquest singular i fabulós fenomen són milers d’estornells, fins a 50.000, que perfectament sincronitzats es mouen pel cel com si fossin un únic organisme dibuixant suggeridores formes.

Ho solen fer quan el dia s’apaga, quan la calidesa dels últims rajos de llum deixa pas a la foscor de la nit. Provenen de diversos punts de la plana empordanesa, on han passat el dia buscant aliment, i al vespre s’agrupen damunt els Aiguamolls de l’Empordà per anar a ajocar-se al canyissar de l’estany de Palau, antigament conegut com l’estany de Castelló. Allà, els rapinyaires, principalment falcons pelegrins, els esperen amb fruïció.

Defensa contra els depredadors

És per defensar-se dels depredadors que els estornells s’ajunten en un sol cos compacte però en moviment, creant tota mena de formes al cel, gairebé coreografies. “Per a un rapinyaire és més difícil aconseguir la presa enmig d’un grup de milers d’individus en moviment constant”, explica Eduard Marquès, naturalista, director del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses entre el 1986 i el 2020, i un dels impulsors d’aquest Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

“És bonic veure com l’agrupació d’estornells fins i tot encercla els atacants com si volgués fagocitar-los -detalla Marquès-. Llavors es gira la truita i efectivament és el conjunt que acaba atacant el depredador”, indica.

A la bellesa visual de l’espectacle, Marquès hi afegeix la màgia del so que l’acompanya, és a dir, “la xerrera dels estornells quan s’agrupen, com si volguessin explicar-se coses abans d’anar a dormir tots en un mateix lloc”. Marquès ja admirava les danses sincronitzades d’estornells quan es produïen sobretot a l’estany de la Massona, situat entre els rius Fluvià i la Muga. Llavors el fenomen encara no atreia tants espectadors vinguts d’arreu.

Jordi Oliveres, aficionat a la fotografia i amant de la natura, és també uns dels admiradors incondicionals d’aquest singular atractiu del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà: “Ja fa uns quants anys que els estornells em tenen el cor robat. Des que accidentalment vaig descobrir les seves danses sobre l’estany de la Massona, els he anat seguint cada hivern, i, lluny de cansar-me’n, cada any els espero amb més il·lusió. He assistit a més de 50 funcions i mai no es repeteixen, sempre t’acaben sorprenent. Sovint m’agrada abaixar la càmera i mirar directament l’espectacle, i em quedo hipnotitzat per aquests moviments harmònics, que semblen guiats per la mà d’un director d’orquestra invisible”.

Un altre dels assidus a les piruetes dels estols d’estornells als Aiguamolls és Adrià Cortadellas. “Generen un espectacle hipnòtic i monumental, mostrant milers d’aus fent coreografies d’allò més sincronitzades. Un macroespectacle que impressiona de veure i de sentir: surten de cop després d’amagar-se entre canyissars”, descriu Cortadellas. Ell també en destaca “la banda sonora”. “Si la tramuntana es comporta, es poden sentir els seus xiulets característics, que permet identificar-los amb facilitat”, indica Cortadellas, que considera un privilegi poder gaudir d’un espectacle gratuït com aquest, regalat per la natura.

A conseqüència del confinament municipal, la funció diària dels estornells al Parc dels Aiguamolls ha perdut espectadors. El biòleg figuerenc Josep Maria Dacosta va ser-hi per última vegada just abans de decretar-se el confinament després de les vacances de Nadal, el 7 de gener. A la zona on se solen aplegar els observadors (prop del trencant a Palau-saverdera de l’autovia que va de Figueres a Roses), hi havia aquell dia més d’un centenar de persones. “Veure milers d’ocells volant junts i creant siluetes imprevisibles al cel és un espectacle únic”, diu Dacosta, que destaca també la competència entre fotògrafs per veure qui retrata el moment més espectacular i el joc que es crea sovint entre els observadors per mirar de reconèixer figures en les siluetes que dibuixa la volada.

Atractiu turístic

Davant aquesta creixent afició, ja han sorgit veus que demanen que s’aprofiti el fenomen per convertir-lo en un atractiu turístic de l’Empordà en temporada baixa. “Com al delta de l’Ebre, l’altre punt de Catalunya on aquests vols d’estornells generen expectació, a l’Empordà tenim una llum i un paisatge únics per admirar-los i fotografiar-los -indica Edurard Marquès-. Viatgem a Kènia a veure els flamencs del llac Nakuru, però aquí tenim un dels espectacles més bonics que ofereix la natura i l’hem de promocionar”.

Els estols d’estornells a l’Empordà es poden observar entre finals d’octubre, quan arriben provinents del nord d’Europa a la recerca d’un clima més càlid i aliment als camps de la plana empordanesa, fins al mes d’abril, quan tornen a emigrar. Josep Maria Dacosta explica que mentre a Europa són aus molt ben vistes perquè es mengen els insectes, aquí són considerats plagues que envaeixen les ciutats i les embruten amb els seus excrements, o que malmeten cultius, com els olivars. De fet, és a causa dels estornells que els productors d’oli recullen les olives abans del que ho feien anys enrere i les porten de seguida al trull, de manera que la qualitat de l’oli és superior”, afegeix Dacosta.