L’estratègia del colibrí
Tinc un bon amic, es diu Jaume, a qui el fascinen els colibrís. Fa uns dies estàvem parlant dels monjos del Canigó, sobre els quals vaig escriure aquest estiu. I li dic: “Per a un monjo, la crisi econòmica no existeix”. I el Jaume comença a riure i em diu: “Fernando, les persones patim massa. Patim per tot, fins i tot per les coses que no han passat. Crisi? Dificultats? ¿Tu saps com sobreviu un colibrí?” I ell mateix respon: “Mira, Fernando, els colibrís mouen les ales setanta cops per segon per poder mantenir-se totalment immòbils a l’aire i succionar el nèctar de les flors. Són els únics vertebrats que poden fer qualsevol moviment o pirueta a l’aire, des de qualsevol postura, com si fossin un helicòpter”. “Doncs bé -em diu-, estan a una hora de morir. Sempre”.
Li demano que m’ho expliqui. I el Jaume prossegueix: “Un colibrí pesa cinc grams i el consum d’energia que fa per menjar el nèctar és tan alt que no pot fer un àpat com els altres animals. Consumeix per aguantar una hora amb vida. Tot seguit, ha d’anar a una branca i descansar, recuperar energies durant uns seixanta minuts. El colibrí està sempre a una hora de la mort. Això sí que és estar en crisi! I creus que pateix? Que és infeliç? Doncs no. I saps per què? Perquè, com els animals, viu sense pensar en el futur, senzillament sabent que mentre tingui vida i salut, d’alguna manera o altra tirarà endavant. Hem d’aprendre molt dels colibrís!”, em diu el Jaume! “Sí”, li dic jo. Però un colibrí no té hipoteca ni ha de pagar consums i educació dels fills. I segueix: “Mira, quan arriba el moment de dormir, el colibrí es posa en letargia. Redueix el batec del cor de mil dues-centes pulsacions per minut a només cent. Un noranta per cent! I atura els ronyons per no morir deshidratat. Si no, al cap d’una hora de son, estaria mort.
“Què vols dir”, li pregunto? “S’ha de saber abaixar el ritme, Fernando. Els anglosaxons en diuen downshifting. Però, en temps de crisi, jo aplico l’estratègia del colibrí: reduir el consum vital i no patir perquè sempre, sempre, trobes una flor de la qual menjar. No s’ha de patir tant. L’important és tenir salut i energia, i saber realment què necessites per viure”.
