Estratègies per abandonar la invisibilitat

Durant quatre temporades vaig ser cap de premsa d’un equip de bàsquet que va monopolitzar els títols de la Lliga Femenina i la Copa de la Reina. Tot i que vam aconseguir superar el rècord d’espectadors en un partit de l’Eurolliga, l’afluència de seguidors mai va estar a l’altura del nivell de l’equip. Teníem les millors jugadores del món guanyant-ho tot i, en canvi, ens costava omplir les graderies. L’entrada era sempre gratuïta, però quan arribava un partit important enviàvem una nota de premsa per anunciar que regalàvem localitats. La notícia sortia als mitjans de comunicació i molta gent trucava a les oficines del club per saber si era certa la informació i com podien beneficiar-se de l’oferta. L’anècdota ens deixava una lliçó clara: el producte interessava, però teníem moltes dificultats per fer-lo arribar al públic no especialitzat.

Des d’aleshores he seguit amb atenció la promoció que es fa de l’esport femení. Deixant de banda poques excepcions, les úniques estratègies que m’han agradat les he vist als Estats Units, on són especialistes en posar en valor la feina de les esportistes nord-americanes. Esther Wallace, CEO de Playa Society, va plasmar en una samarreta la transformació que l’esport femení estava experimentant. “Femele? Athlete”. El seu lema, que resumia una evolució històrica, va servir per donar veu a tota una generació de dones que se senten fortes, segures i implacables. Més enllà d’una marca de roba esportiva, va crear una comunitat capaç d’inspirar molta gent. El projecte va néixer el 29 de gener del 2018 i al cap de poques setmanes les jugadores de la WNBA es van convertir en els seus altaveus.

Natalia Arroyo es va inspirar en aquesta idea per llançar Dones joc, un butlletí setmanal d’autor que recull algunes de les millors històries publicades a l’ARA. El projecte està funcionant com un tro en un moment en què el futbol femení ha sabut llegir millor que cap altre esport un context diferent del de fa uns anys. La iniciativa recull el guant llançat per Marta Rodríguez, Thaïs Gutiérrez i Lara Bonilla amb l’Ara Feminismes, un fil conductor per explicar la realitat amb visió de gènere. Carme Lluveras recordava en un article publicat a la secció de Debat que altres disciplines que no són el futbol fa anys que fan mèrits per aparèixer als mitjans de comunicació. “Som invisibles”, escrivia, queixant-se amb tota la raó del món. La clau és si estan preparades per aprofitar el context actual o no.