Estructura econòmica

No parem de sentir i de llegir gurus i experts que vaticinen que res no serà igual i que el món ha canviat per sempre. Però el tema no és el virus. Aquí el que pot canviar les coses no és més que la destrucció d’estructures econòmiques. Hi havia una assignatura, en segons quins programes de la llicenciatura de ciències econòmiques, ja desapareguda, que es deia estructura econòmica.

L’estructura econòmica és el conjunt de les relacions de producció d’una societat: quines són, com s’organitzen, com es distribueixen les funcions productives. El problema amb el confinament no és que tot s’aturi un temps, sinó que, a mesura que s’allarga, certes estructures econòmiques començaran a ser destruïdes.

El primer afectat és la petita i mitjana empresa i l’autònom. Representa més del 90% del nostre teixit empresarial i està sota amenaça de destrucció parcial. Una societat que, de cop i volta, veu destruïdes parts de les seves estructures es veu afectada per tot arreu. L’economia és un conjunt d’interrelacions vives i, de la mateixa manera que si a un edifici li treus una part dels fonaments pot caure sencer, la desaparició de bona part del teixit empresarial pot desembocar en una crisi econòmica sense precedents.

El risc que això passi és que, en realitat, una destrucció d’estructura econòmica tan ràpida afavoreix els totalitarismes. Quan un sistema econòmic pot enfonsar-se, és terreny adobat per a una economia nacionalitzada en qualsevol de les seves formes de totalitarisme: agafar el control total de l’economia és un caramel massa bo per deixar-lo passar. Aquestes oportunitats es donen només cada x temps, quan succeeix un esdeveniment de gran impacte.

És per això que els ciutadans, més que mai, hem d’exigir als polítics que es preservi la democràcia, i la manera de fer-ho és preservar l’estructura econòmica actual. La prioritat, ara, és la conservació del teixit empresarial.