ETA demana perdó: un pas necessari per a la pau

BarcelonaCal ser molt miop per no veure la transcendència històrica del comunicat en què ETA demana perdó a les víctimes que va provocar la seva activitat armada i es compromet a treballar per la reconciliació. Es pot opinar que arriba tard, molt tard, que podria haver estat redactat amb uns altres termes, o que diferencia entre tipus de víctimes, però el fons del comunicat és molt clar: ETA assumeix la seva derrota, no només militar, sinó moral, quan diu "tant de bo res de tot això no hagués passat, tant de bo la llibertat i la pau haguessin arrelat a Euskal Herria fa molt de temps".

Han estat gairebé 60 anys de violència i gairebé 850 víctimes mortals. Un dels conflictes terroristes que més s'han perllongat en el temps a dins del cor d'Europa i que va provocar víctimes fins a l'any 2011. ETA va néixer en plena dictadura franquista, de fet, la seva primera víctima va ser un conegut policia torturador, Melitón Manzanas, el 1968, i va continuar durant la Transició i la democràcia, amb la seva punta de terror a principis dels anys 80, quan hi va arribar a haver gairebé un centenar de morts en un any. L'última víctima mortal va ser un policia francès el març del 2010.

El reconeixement del dany causat és un pas necessari per a la pau i perquè amb la dissolució d'ETA, que es preveu per d'aquí quinze dies, s'elimini definitivament l'últim obstacle important per a la reconciliació de la societat basca. Tothom, en aquest context, hauria d'actuar amb la màxima responsabilitat, perquè la convivència i la pau són els béns a preservar. Però tot apunta que no tothom actuarà per afavorir aquest camí, sinó tot el contrari. L'Estat insisteix a menysprear els passos que ha fet ETA i a posar noves condicions cada vegada per donar-se per satisfet. Sembla que hi ha una incomoditat manifesta en les seves declaracions, sempre destinades a subratllar que ha sigut una "victòria de la democràcia" i prova de la "fortalesa de l'Estat". Potser es justifica pel fet que la desaparició d'ETA no ha comportat la desaparició del nacionalisme basc, ni tan sols de l'esquerra abertzale, per tant, el conflicte polític continuarà. Però l'Estat no sembla preparat per celebrar que ara els conflictes es poden dirimir en taules de negociació i mitjançant el diàleg. Tant de temps dient que sense violència es podia parlar de tot i ara resulta que no era veritat. O només a mitges.

Per sort, la societat basca sembla decidida a ignorar els bastons a les rodes de l'Estat i caminar amb pas ferm cap a la reconciliació. Moltes víctimes han accedit a reunir-se amb els terroristes que els van fer tant de mal i han acceptat el seu penediment. El govern basc hi dedica molts esforços i els mateixos etarres han reconegut que no podien tancar aquest capítol de la història basca i espanyola sense una assumpció pública del mal provocat. Resulta descoratjador que a l'altra banda ningú vulgui recollir el guant i ajudar amb mesures com l'acostament de presos. Però tant és. Nosaltres, com a part d'una societat que també va ser castigada per ETA, ens alegrem sincerament del pas que va fer ahir.