Ethar El-Katatney: “Els egipcis s’han girat contra els egipcis”

BarcelonaLa jove periodista egípcia Ethar El-Katatney desprèn l’energia que dóna la joventut. Nascuda a l’Aràbia Saudita i educada a Egipte, El-Katatney treballa ara per Al-Jazira. I ho ha de fer des dels Estats Units, per la pressió que les autoritats egípcies exerceixen sobre aquesta cadena. L’última mostra, la condemna a presó feta pública ahir contra tres dels seus periodistes. El-Katatney va ser fa unes setmanes a Barcelona, convidada per l’IEMed, i va reflexionar, en una conversa amb l’ARA, sobre la decepció i les ganes de tirar endavant que viu el seu país.

Què n’ha quedat de l’esperit que va fer caure Hosni Mubàrak ara fa tres anys?

Els egipcis estan esgotats. Molts van quedar desil·lusionats, exhaustos, sobretot els que van patir detencions o la mort d’amics. Del meu entorn, els que eren més activistes i estaven més compromesos ho han deixat córrer i ja no surten al carrer, molts han marxat del país. És molt trist. I el pitjor de tot: l’altíssim grau de polarització que impera a la societat. Els egipcis s’han girat contra els egipcis, abans es respectaven els punts de vista divergents i ara impera l’odi.

Vist en perspectiva, ¿la revolta egípcia va ser una bona cosa?

Si mirem el curt termini, la resposta és no. Ara els indicadors polítics, econòmics i socials… són dels pitjors del món! Però, en perspectiva, sóc de les que penso que les revolucions no passen d’un dia per l’altre, que són un procés a llarg termini. De moment, els egipcis han guanyat tenir veu, ja no tenen por d’expressar-se. Quan en van tenir prou del president Mohammed Mursi [derrocat l’estiu passat pels militars] van sortir al carrer a protestar. Vist així, Egipte mai més serà el mateix, mai més hi haurà un nou Mubàrak.

Els militars són altre cop al poder, com durant l’era Mubàrak, i sembla com si Egipte hagués tornat a la casella de sortida.

Això és veritat però la diferència és que aquest cop els egipcis han suplicat als militars que tornessin. Ha sigut una estratègia molt intel·ligent de l’exèrcit. Quan Mubàrak va caure, els militars van ocupar el poder però, davant del clam popular, es va avenir a fer un pas enrere. Van accedir a convocar eleccions, les van guanyar els Germans Musulmans i els militars van pensar que, quan els islamistes s’estavellessin, ja els anirien a buscar. I això és exactament el que va passar. No és que hagin tornat, és que ho han fet amb un suport enorme gràcies al desig d’estabilitat que hi ha a Egipte.

¿Creus que l’arribada al poder del nou president Abdel Fatah al-Sissi canviarà alguna cosa?

Com quan Mursi va arribar al poder, hem d’esperar a veure com va i jutjar a partit de les seves accions. Al-Sissi diu que vol acabar amb els Germans Musulmans, però serà interessant veure si va de debò o és magnànim. El nou president és molt intel·ligent a l’hora de maniobrar políticament i sap que no té sentit tornar a aïllar els Germans Musulmans. La història ha demostrat que, quan se’ls persegueix, la germandat no desapareix sinó que només passa a la clandestinitat i es radicalitza.

Quin ha de ser el paper dels Germans Musulmans?

Ells mantenen les protestes i això no és bo, ja que només provoca cada cop més detinguts. Més que derrocar-los, que no seria una bona cosa, Al-Sissi ha de pensar en una mena de reconciliació amb la confraria, a donar-los algun paper encara que sigui petit, ja que són una part de la societat egípcia i no se’ls pot deixar de banda del tot.

I què han de fer Europa i els EUA?

El paper de la comunitat internacional ha de ser fer un pas enrere. L’estiu passat va quedar clar amb el cop militar que els egipcis poden tirar-ho tot per la borda en un moment. Les grans potències mundials ens miraven i ens deien que no ho podíem fer i… ja ho havíem fet! El cop d’estat, que Mursi anés a la presó, les condemnes a mort i que tot hagi passat enmig de la condemna internacional, és un senyal clar que els nostres afers interns són això, una qüestió nostra.

¿La Primavera Àrab va ser una Twitter-revolució?

Jo no aniria tan lluny fins al punt de dir que va ser la causa de la revolució però sí un catalitzador, una eina, un motor de canvi. Ara bé, la proliferació del control governamental a internet ha fet que hagi perdut potència. Hi ha molts bloguers i ciberactivistes detinguts… Ara quan entres a internet hi ha molta confusió, s’ha perdut l’esperit i és una mica depriment. Tot són notícies de morts i detinguts, som observadors apàtics, com si tot passés lluny i… és Egipte!

Quin és el panorama actual dels mitjans de comunicació a Egipte?

Impera la polarització. De sempre tothom ha tingut la seva mirada sobre el món, però abans s’intentava aparèixer com a objectiu. Ara això ha passat a la història i, per exemple, quan hi ha hagut les sentències a mort massives per als islamistes, les reaccions a la televisió han sigut de felicitat. “És el millor que els jutges podien fer”, es repetia sense que ningú no analitzés els fets. El més trist és que els periodistes no ho fan per por, ells mateixos reconeixen que estan esbiaixats i no els fa cap vergonya dir-ho.

¿I ser dona fa encara més difícil la feina de periodista a Egipte?

Cada cop és pitjor. Fa temps que no puc anar a les manifestacions pels assetjaments que les dones patim sovint. No és fàcil. Però per dir una cosa positiva, a les dones ni ens peguen ni ens posen a la presó! Fins i tot durant les detencions massives a les manifestacions dels Germans Musulmans, no hi havia cap dona, ja que la mirada de la societat egípcia és molt estereotipada…

¿I sobre el futur d’Egipte ets pessimista o optimista?

L’únic optimisme és que estàvem tan malament que no podem anar a pitjor. Tot i que mai se sap! Quan veus el que hem aconseguit i on hem arribat et tornes més realista sobre on podem anar. No sóc optimista en el sentit que els egipcis estaran cada cop millor econòmicament, però sí que espero que, ara que les eleccions han passat, ens tornarem a centrar en la Constitució, a fer petits passos cap a la democràcia.