Europa denuncia el fiasco de l'AVE
BarcelonaJa fa anys que des de Catalunya economistes com Germà Bel i Jordi Maluquer, entre molts altres, denuncien que l'AVE espanyol és un projecte faraònic, ruïnós, insostenible i font de corrupció que hauran de pagar les generacions futures. Com pot ser que un país com Espanya, amb un dels índexs d'atur més elevats de la UE, tingui més quilòmetres d'alta velocitat, 3.300, que França o Alemanya? La Comissió Europa ja ho havia denunciat en informes previs. Però ara el Tribunal de Comptes Europeu acaba de fer públic un informe demolidor en què destaca tant la ineficiència com el poc retorn econòmic dels milers de milions invertits: més de 50.000, 11.000 dels quals provinents de fons europeus.
La conclusió dels auditors europeus és inapel·lable: Espanya s'ha gastat la meitat dels diners que la UE ha destinat a l'alta velocitat ferroviària en línies que no aporten cap valor afegit a l'economia del continent. Madrid ha rebut més diners que Alemanya, França, Polònia i Itàlia juntes. Els números no enganyen. Mentre a França la xarxa d'alta velocitat ha costat al voltant de 600 euros per habitant, en el cas espanyol ha sigut de 1.160. Però mentre a França hi ha 19,2 milions de passatgers per quilòmetre, a Espanya només són 5, molt lluny del llindar mínim perquè una línia sigui rendible segons la UE, que són 9.
I quin és l'origen d'aquest fiasco? Segons els experts europeus, en el cas espanyol "la decisió de construir línies d'alta velocitat es basa habitualment en consideracions polítiques", les anàlisis de cost-benefici "no es van usar adequadament", i moltes línies "no eren viables des de la perspectiva socioeconòmica". A més a més l'informe critica els enormes sobrecostos, de prop d'un 40%, de trams com el Madrid-Barcelona-França, i la poca velocitat d'alguna de les línies perquè comparteixen combois d'alta velocitat amb trens convencionals.
Tot plegat és resultat en primer lloc dels somnis de grandesa de José María Aznar, que va llançar el seu pla d'AVE a principis de segle amb l'objectiu de convertir Madrid en el gran quilòmetre zero, la Gran Estació Peninsular, el centre d'una xarxa radial que s'havia de connectar amb totes les capitals de província, de manera que per anar de Barcelona a Alacant amb tren avui és més ràpid fer-ho passant per la capital de l'Estat. Però també cal assenyalar el poc rigor i l'escàs control europeu dels fons que es transfereixen als països per construir infraestructures. Com és possible que els diners europeus serveixin per pagar una línia d'AVE infrautilitzada entre Madrid i Lleó i no la connexió europea de la Península?
El problema és que aquest malbaratament de recursos sortirà molt car. De totes les línies d'AVE espanyoles només la que uneix Barcelona i Madrid respon a un mínim criteri econòmic, tot i que tampoc és rendible perquè l'únic que fa és substituir l'avió. És probable que, com pronostiquen alguns economistes, en el futur s'hagi de tancar estacions i línies senceres si no es vol continuar abocant recursos a un pou sense fons, ja que els costos de manteniment de les línies és altíssim. Tot plegat només serveix perquè Espanya es vanti de ser el país del món amb més quilòmetres d'alta velocitat per habitant. Una cosa que ja es veu de lluny que no té ni cap ni peus.