DÍGITS I ANDRÒMINES

Europa vol baixar dels núvols ianquis

Alemanya i França impulsen la creació d’una infraestructura digital sobirana

Imatge gràfica del Project Gaia-X
i Albert Cuesta
16/06/2020
4 min

BarcelonaEl núvol d’internet és un concepte eteri perquè consisteix en emmagatzemar i processar en servidors remots uns actius tan intangibles com són les dades, però té una traducció molt tangible en termes de negoci. La consultora Gartner estima que l’any 2018 el mercat mundial de serveis basats en el núvol va ser de gairebé 30.000 milions d’euros. I de tot aquest volum, un 70% va anar a plataformes nord-americanes: Amazon AWS (48%), Microsoft Azure (16%), Google Cloud (4%) i IBM Cloud (2%). El domini absolut dels EUA només té un modest contrapunt en el 8% de la xinesa Alibaba i el 23% que es reparteixen altres empreses, una de les quals, RedHat, ha passat a ser propietat d’IBM des que Gartner va fer els comptes.

Vist des d’Europa, aquest oligopoli dels EUA té dos inconvenients: d'una banda, formalitza la supremacia digital que els GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) ja exerceixen en altres àmbits i que l’actual vicepresidenta de la Comissió Europea Margrethe Vestager va combatre des del seu anterior càrrec com a comissària de Competència. De l’altra, posa en risc la sobirania dels ciutadans i les empreses europeus sobre les nostres pròpies dades.

Fa un parell d’anys, els EUA van aprovar la llei anomenada Cloud Act (oportunament correspon a les sigles angleses de clarifying lawful overseas use of data, o llei d’aclariment de l’ús legal de les dades a l’estranger), que permet al govern obligar aquestes empreses a proporcionar-li tota la informació que emmagatzemen, encara que sigui en tercers països. Així doncs, el govern dels EUA té carta blanca per espiar legalment qualsevol persona o entitat que guardi les seves dades en servidors d’empreses nord-americanes, saltant-se el reglament general de protecció de dades (GDPR) vigent a tota la Unió Europea des de fa dos anys.

Qüestió de sobirania

Per aquests motius, els governs d’Alemanya i França han impulsat la creació de Gaia-X, una plataforma de serveis al núvol que estarà sotmesa exclusivament a la sobirania digital europea. Els ministres d’Economia dels dos països, Peter Altmaier i Bruno Le Maire, van donar-hi la setmana passada el tret de sortida, tot i que el projecte s'ha estat cuinant des de la tardor passada. L’objectiu és que els usuaris europeus, sobretot les empreses, puguin disposar dels primers serveis de Gaia-X a començaments del 2021. Es pretén que sigui competitiva en preu i prestacions amb les plataformes estrangeres i que arribi a captar un negoci anual d’entre 1.500 i 2.000 milions d'euros entre clients europeus que vulguin assegurar-se la protecció del GDPR per a la seva informació, que pot ser bancària, sanitària o de supercomputació per a la recerca científica, entre molts altres àmbits.

Gaia-X no serà una empresa comercial, sinó una fundació sense afany de lucre constituïda a Brussel·les amb la participació inicial de 22 empreses alemanyes i franceses de telecomunicacions (Deutsche Telekom i Orange), finances (Deutsche Bank), indústria (Bosch, Siemens, BMW) i serveis informàtics (SAP, Scaleway i Atos), però compta amb el suport de 170 companyies, universitats i centres de recerca de 18 països europeus. La fundació gestionarà la plataforma amb un model descentralitzat i distribuït al qual podran connectar-se altres proveïdors de serveis al núvol. Gràcies a la transparència en els contractes i a la interoperativitat de tecnologies, els clients que vulguin canviar de proveïdor podran fer-ho sense que els suposi un daltabaix.

Els governs promotors de Gaia-X tenen interès especial en què les filials i sucursals d’empreses europees puguin compartir i intercanviar informació -que pot incloure secrets industrials- sense haver d’exposar-la a demandes de governs de fora de la UE, com ara els EUA o la Xina.

Hi ha previstes tres capes de serveis: el núvol pròpiament dit, amb servidors remots, i les anomenades fog i edge (boira i extrem, respectivament), que situen les capacitats d’emmagatzematge i de procés de les dades progressivament més a prop del lloc on són generades i consumides. Això serà de gran importància per als desplegaments de sensors i d’objectes connectats en indústries i municipis, encara més quan hi hagi cobertura mòbil 5G generalitzada.

Un aspecte destacat de Gaia-X és que inverteix el model invasiu de la Cloud Act: si aquesta amplia la jurisdicció dels EUA als servidors d’empreses d’allà ubicats fora del país, la plataforma europea preveu l’existència de servidors fora de l’UE -posem per cas al Brasil, per atendre la filial allà d’una firma europea- però sense deixar d’estar sotmesos a la sobirania digital del GDPR.

L’èxit de Gaia-X encara està per veure. Entre altres motius, perquè els gegants dels EUA volen participar-hi. La primera a manifestar interès va ser Microsoft, però últimament ho han fet també Amazon i Google. Algunes fonts asseguren que els promotors de la plataforma han rebutjat aquestes aproximacions inicials per fer visible la desvinculació, però caldrà compaginar-ho tot amb l’estat actual de les dades europees: pocs dies abans d’anunciar Gaia-X, el mateix govern francès havia contractat a Microsoft el servei d’emmagatzematge al núvol de les dades del sistema sanitari públic amb finalitats de recerca.

I encara queden actors de pes pendents de pronunciar-se: Telefónica va anunciar la setmana passada una aliança amb Google per acollir a Madrid la setena regió de dades de Google Cloud a Europa, que farà servir la infraestructura de l’operadora igual que ja fa Microsoft per al seu núvol Azure. Tot i això, un portaveu de Telefónica ha assegurat a l’ARA que l’empresa dona suport a la iniciativa paneuropea i que està estudiant la manera de formar-ne part.

stats