Europa enviarà astronautes a la Lluna per primera vegada

Sense l’exploració espacial no hi hauria telèfons mòbils ni GPS. Amb aquesta filosofia, la de preguntar-se “què pot fer l’espai per la societat” -en paraules del director general de l’Agència Espacial Europea (ESA), Jan Wörner-, s’ha reunit aquesta setmana a Sevilla el consell ministerial de l’ESA, integrat pels 22 ministres amb responsabilitats relacionades amb l’espai dels estats membres, als quals s’han afegit representants del Canadà i observadors de la Unió Europea. L’objectiu de la trobada era aprovar el programa espacial que ha de garantir a Europa l’accés independent a l’espai la pròxima dècada.

“Reunir 22 governs que canvien regularment i posar-los d’acord en projectes tan inspiradors semblava impossible sobre el paper, però hem demostrat que no ho és”, destacava amb satisfacció Wörner en la roda de premsa posterior a la reunió. El consell, efectivament, ha aprovat per unanimitat dotar l’agència d’un pressupost de 14.400 milions per al període 2020-2024, dels quals 852, un 5,9% del total, provindran de l’aportació espanyola. Espanya se situa així com el cinquè país en volum d’aportacions a l’ESA, per darrere d’Alemanya, que hi contribueix amb el 22,9% del pressupost, França, que ho fa amb el 18,5%, Itàlia, amb el 15,9%, i el Regne Unit, amb l’11,5%. L’anunci de l’acord coincideix amb el tancament de l’etapa de presidència espanyola de l’agència, exercida pel ministre de Ciència, Innovació i Universitats en funcions, Pedro Duque.

El gruix de la participació espanyola en el programa es concentra en projectes d’observació de la Terra, seguits per l’àmbit de les telecomunicacions i l’exploració. L’acord coincideix també amb el llançament del telescopi espacial Cheops, que escrutarà les estrelles brillants per buscar-hi exoplanetes de la mida de la Terra i fins a quatre vegades més grans. El llançament d’aquest telescopi, el disseny i operació del qual estan liderats per científics, institucions i empreses de l’Estat, està previst per al pròxim 17 de desembre.

Una estació al voltant de la Lluna

Un dels projectes més destacats de l’agència europea els pròxims anys serà col·laborar amb la NASA en la construcció d’una estació espacial que ha d’orbitar la Lluna. S’anomena Gateway i està previst que s’estabilitzi en una òrbita amb forma d’el·lipse allargassada al voltant del satèl·lit, amb una distància de 3.000 quilòmetres de màxim apropament i 70.000 quilòmetres d’allunyament màxim. Aquesta estació s’anirà construint per fases mitjançant una combinació de processos automatitzats i la intervenció d’astronautes. El primer dels sis coets que han de transportar tot el material s’enlairarà el 2022 carregat amb els elements necessaris per a la propulsió, amb la qual cosa es preveu que l’estació estigui operativa el 2026.

A més de servir com a punt privilegiat d’observació científica de la Lluna, Mart, la Terra i el Sol, l’objectiu principal de Gateway és erigir-se com a camp base per a les futures missions tripulades al satèl·lit, que començaran el 2024 i en les quals participaran per primera vegada astronautes europeus. L’estació també ha de servir com a camp de proves per a la missió espacial més ambiciosa plantejada fins ara, encara sense data concreta de realització: portar humans a Mart per primera vegada.

Observar la Terra i els forats negres

El programa espacial de l’ESA per als pròxims anys també inclou el manteniment de l’Estació Espacial Internacional, la recollida de mostres marcianes en col·laboració amb la NASA, el desenvolupament d’una xarxa de satèl·lits integrats amb les xarxes 5G per millorar les comunicacions terrestres, l’observació satel·litària de la Terra per analitzar els efectes de la crisi climàtica o la inversió en projectes per observar els monstres més temibles de l’espai. En aquest sentit, el telescopi espacial Athena servirà per observar els raigs X produïts a la vora dels forats negres, i el detector espacial d’ones gravitatòries LISA permetrà detectar fusions de forats negres supermassius, un espetec còsmic que encara no s’ha observat mai. Es preveu llançar tots dos ginys a principis de la dècada de 2030.