La UE posa a prova la seva unitat sense el Regne Unit per començar a discutir de diners

Brussel·lesDesprés d'un monotemàtic 2019 dedicat al Brexit, els líders de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous a Brussel·les per discutir sobre dues de les qüestions clau que marcaran el nou cicle a les institucions europees: el compromís unànime perquè la Unió Europea sigui neutre en emissions el 2050 i el pressupost amb què comptarà els pròxims set anys. Però el bloc homogeni i gairebé sense escletxes que han demostrat ser els Vint-i-set durant les negociacions de la marxa dels britànics no aconsegueix trobar el mateix consens en aquests dos aspectes. El principal problema són els diners. També és la cimera en què Ursula von der Leyen i Charles Michel prenen el relleu de Juncker i Tusk.

Dimarts fonts europees confirmaven que el primer ministre britànic ja no serà aquest dijous a Brussel·les sinó que el nou president del Consell Europeu, Charles Michel, representarà el Regne Unit en els debats. L'esborrany de conclusions que després han de ratificar els líders amb què treballen els diplomàtics a la capital europea dona per fet que s'arribarà a un acord per al compromís de la Unió Europea en el seu conjunt de ser neutra en emissions el 2050, però com bé admeten fonts diplomàtiques i comunitàries el consens encara no està garantit. Els països més dependents del carbó, com Polònia, Hongria o la República Txeca, ja s'hi van oposar en l'últim Consell Europeu i encara no han canviat de posició. A més, també pressionen (juntament amb França) perquè es tingui una cura especial amb el tractament de l'energia nuclear.

El principal problema són els diners. Segons les fonts citades anteriorment, aquests estats volen condicionar el suport a aquest compromís per al 2050 a la negociació del pressupost de la UE per als pròxims set anys. Es tracta d'unes negociacions que haurien d'arribar a port a principis de l'any que ve, malgrat que alguns ja es resignen a no poder tancar-les fins a meitat d'any, tenint en compte les actuals discrepàncies. D'entrada, la sortida del Regne Unit (contribuent net) redueix considerablement les xifres, deixant un forat d'uns 60.000 euros de saldo net en set anys, un buit que la resta de contribuents nets, com Alemanya, Dinamarca o Àustria, no estan disposats a assumir. De fet, la proposta de consens presentada per la presidència rotatòria actual, Finlàndia, ja ha fet enfadar la Comissió Europea, el Parlament Europeu i altres països com Espanya, perquè retalla en 50.000 milions d'euros la xifra prevista. "Es manté com una qüestió molt difícil", confessa una alta font comunitària.

Però més enllà de com ha d'estructurar-se un nou pressupost sense el Regne Unit, els països del carbó estant irritant altres estats membres perquè volen aconseguir contrapartides en la negociació del pressupost a canvi d'aixecar el veto al compromís de neutralitat climàtica per al 2050, sabedors que aconseguir-lo en la setmana de la Cimera del Clima de Madrid és clau per a la Comissió Europea i per a la imatge de la UE. En aquest sentit, cal emmarcar els 100.000 M€ que aquest dimecres la Comissió ha promès mobilitzar per a la descarbonització de les regions més afectades (precisament d'aquests països, però també d'Espanya). A Brussel·les avisen que el consens és que el debat de la neutralitat climàtica no pot quedar "segrestat" per intentar que els països que ja són els principals receptors dels fons europeus s'emportin una mossegada encara més gran dels recursos. Tot plegat el mateix dia en què el Regne Unit celebra unes eleccions que, de fet, seran clau per saber si el Brexit continua o no monopolitzant l'agenda d'una Unió Europea que, sense el Regne Unit, torna a tenir dificultats per trobar el consens.