Com evitar que el coronavirus s’escapoleixi de la vacunació
Els virus són uns grans escapistes. Gràcies a una elevada capacitat de mutació, en poc temps poden aparèixer variants que ofereixin algun avantatge, sempre segons les pressions selectives que imposi l’entorn. Això vol dir que si un virus està sotmès a un medicament que no és eficaç al 100%, les partícules virals supervivents poden mutar i si, per atzar, es produeix alguna mutació que atorga resistència al medicament, el més probable és que aquesta resistència acabi sent predominant. Això és el que s’anomena escapada viral. Es tracta del mateix procés pel qual existeixen els bacteris superresistents: després de dècades de fer un mal ús dels antibiòtics, han sorgit soques que no responen a cap tractament conegut.
Plantejat així, l’escapada viral sembla inexorable, un problema sense solució. En realitat, però, hi ha molt pocs problemes que no es puguin resoldre, almenys de manera aproximada. Un equip d’investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha desenvolupat un model que permet predir quines parts de la superfície dels virus tenen més probabilitats de mutar i facilitar així l’escapada de tractaments i vacunes, i quines tenen més probabilitats de romandre estables, la qual cosa les converteix en possibles dianes per a tractaments i vacunes.
Tal com publica la revista Science, el model s’ha provat en virus com el de la grip i el VIH, que són els veritables Houdinis del món dels virus, per als quals no hi ha ni tractaments ni vacunes universals. “L’escapada viral és responsable que no hi hagi cap vacuna ni per al VIH ni per a la grip universal, unes malalties que causen centenars de milers de morts cada any”, ha confirmat en un comunicat Bonnie Berger, cap del grup de computació i biologia del MIT.
En el cas del virus de la grip, el model va identificar la tija de la proteïna HA com la part més estable del virus, un resultat que casa amb el que se sap, ja que la majoria de la gent infectada o vacunada no desenvolupa anticossos contra aquesta zona de la proteïna i, per tant, no és capaç de muntar una resposta immunitària eficaç i permanent. Pel que fa al VIH, el model ha identificat zones amb possibles mutacions que facilitarien l’escapada, que també coincideixen amb el que se sap d’aquest virus.
El punt feble del coronavirus
A més de provar el model en aquests virus, ja coneguts però encara problemàtics, els investigadors l’han fet treballar en el nou coronavirus. I el model ha donat una solució: una part de la proteïna S que el virus utilitza per infectar les cèl·lules, l’anomenada subunitat S2, és la que té menys probabilitats de mutar i escapar-se dels medicaments. Tot i que les vacunes aprovades actualment es basen en tota la proteïna S, n’hi ha d’altres que només treballen amb parts d’aquesta proteïna que poden canviar més ràpidament. Aquest coneixement, per tant, pot contribuir a optimitzar les vacunes existents i a dissenyar-ne de noves que siguin més eficaces durant més temps.
Una cosa curiosa d’aquesta eina és que s’ha desenvolupat a partir d’un model que s’havia construït per analitzar el llenguatge, en un projecte de recerca que tenia per objectiu ajudar els ordinadors a interpretar correctament els missatges emesos per persones. Això posa de manifest un cop més la importància de la salut d’un sistema de recerca científica a l’hora de trobar solucions a un nou problema com la pandèmia. En aquest cas, el model original analitzava l’estructura de les frases i els canvis que s’hi poden produir. Per exemple, si en la frase “La Maria vol un gos” es produeixen canvis aleatoris que la transformen en “La Maria vol un gok”, es manté l’estructura però es perd el significat. Per contra, si el canvi és “La Maria vol un got”, es manté l’estructura però s’adquireix un nou significat. Això seria el que passa amb una mutació que permet l’escapada viral: es manté l’estructura general del virus, però una part canvia i li confereix la propietat que els anticossos no el detectin.
Un cop fet això, els investigadors treballen ara amb aquest model per identificar possibles dianes per a vacunes contra el càncer que estimulin el sistema immunitari per destruir tumors.
