05/02/2018

Évole i la porca realitat

Del porc, tot se n’aprofita. I no només la seva carn, sinó també a nivell de rendiment mediàtic. Endinsar-se en el sector porcí pot semblar feixuc. En canvi, és tot el contrari: investigar les entranyes del negoci dels porcs es pot convertir en un thriller apassionant.

Fa poc més de dos anys, el 30 minuts va emetre El preu del porc, un reportatge contundent i demolidor sobre la realitat d’aquest negoci. Fa un any, el programa de La Sexta Equipo de investigación va oferir La burbuja del jamón, explicant com alguns ramaders estafaven el consumidor fent passar porcs de baixa qualitat per pota negra. Diumenge Jordi Évole va culminar l’apassionant trilogia porcina amb Stranger pigs, un Salvados que denunciava inspeccions molt laxes i les vulneracions ecològiques, sanitàries, laborals i ètiques d’aquesta indústria.

Cargando
No hay anuncios

En el Salvados, Jordi Évole va mostrar unes imatges terribles. Es va infiltrar dins una granja. Els porcs estaven plens de tumors, ferides i úlceres sanguinolentes, inflamacions i malformacions. Alguns ja estaven morts i d’altres agonitzaven enmig de la resta de bèsties, que els acabaven devorant perquè estaven afamats. Després el periodista conversava amb els responsables de la granja mentre se’ls gravava d’incògnit. Els preguntava com arribar a un punt geogràfic perquè deia que “estava gravant un programa sobre rutes de muntanya” per despistar i aleshores s’interessava per l’activitat de la granja com si fos una amable i sana curiositat. Ja s’entén que davant d’una indústria càrnica tan opaca, que nega l’accés a la informació, aquest era un recurs per aconseguir-la, però veure un periodista fent ús de la mentida per aconseguir la veritat costa. I més quan ja tenia, de primera mà, les imatges que demostraven una situació intolerable.

El Salvados va arribar al clímax encarant-se amb el director general de Ramaderia de Múrcia. L’home, estossegant i incòmode a cada resposta, va anar quedant atrapat. El moment en què Évole li ensenya les imatges horribles de la granja mentre l’espectador només sent els grunys dels porcs observant el rostre de l’autoritat responsable va ser d’una contundència televisiva absoluta. És imprescindible aquesta tasca de denúncia contra grans empreses perquè el consumidor prengui consciència del que menja. Potser el més decebedor és que el programa, per curar-se en salut, al final aclaria amb rètols que la majoria d’inspeccions de granges del 2017 no van presentar problemes i que allò que havíem vist no pressuposava que fos habitual. Aleshores, ¿el Salvados era per denunciar una sola granja? La tesi que vam entendre que el reportatge defensava des d’un inici com un problema general del sector porcí i com havien explicat alguns entrevistats es desfeia com un terròs de sucre amb aquella justificació final per cobrir-se les espatlles.