Ara que el zoològic nacional ha hagut de tancar, mentre el zoològic del Congrés encara és obert i (gran escàndol!) segueix pagant-se el sou, els republicans han elaborat una sèrie d'arguments per demostrar que no és culpa seva. Vet aquí el que diuen.
"És culpa dels demòcrates! Si volen que s'acabi el tancament del govern o evitar una crisi pel sostre del deute, només cal que facin una o dues concessions. ¿Com pot ser que el president Barack Obama estigui disposat a negociar amb els tirans de Rússia i l'Iran, però no amb la majoria de la Cambra de Representants?"
Penseu-hi. Imaginem que Rússia o l'Iran diguessin: "Si no ens feu concessions, recorrerem als ciberatacs per provocar el tancament del vostre govern i destruir-vos l'economia". ¿Ens asseuríem com si res a negociar amb ells una solució amistosa? Això precisament és el que diuen els republicans de la Cambra de Representants. Insisteixen que Obama faci concessions respecte a una llei de fa ja tres anys; si no, deixaran sense sou els funcionaris i causaran a l'economia nacional uns perjudicis equivalents a 300 milions de dòlars diaris. En efecte, donen per descomptat que Obama és més responsable que ells i que, per protegir l'economia, acabarà cedint davant d'aquest xantatge.
Parlem clar: el govern d'un país no acostuma a funcionar d'aquesta manera. Fa dècades que observo els polítics i he vist tota mena de punyalades a traïció, escàndols, insults i maquinacions maquiavèl·liques. Però no recordo l'última vegada que un dels dos principals partits polítics va posar en marxa una gran campanya per perjudicar l'economia nord-americana si l'altre no cedia.
Els republicans també diuen: "Això no és just! Volem pactar. Només cal que els demòcrates acceptin introduir alguns canvis en l'Obamacare , que ja d'entrada és impopular".
Obama ja va pactar prou quan es va aprovar la llei d'assistència sanitària assequible (per això a la llei no hi ha cap opció pública, i per això tants progressistes es van sentir decebuts quan el president va aigualir la reforma sanitària en un inútil intent d'aconseguir el suport dels republicans). Però aquest pacte es va convertir en llei el 2010 i ara s'està aplicant. Ja és hora que els republicans ho acceptin. Si la reforma sanitària d'Obama no obté bons resultats, podran fer-hi campanya en contra en les eleccions del 2014 i 2016, amb força possibilitats de guanyar escons.
L'únic motiu del tancament del govern és que un petit nombre de republicans d'extrema dreta, uns 40, insisteixen a obstaculitzar la reforma sanitària una vegada rere l'altra. Si John Boehner, el president de la cambra, permetés que al Congrés es fes una votació pública del pressupost, probablement s'aprovaria. Però Boehner no ho permet.
El principal problema és que molts republicans corren pocs riscos al seu districte electoral, i els preocupa menys un contrincant demòcrata que trobar-se amb un oponent del Tea Party a les primàries. Aquest és un problema estructural que afecta els districtes electorals per a les eleccions al Congrés i que fa que els Estats Units siguin menys governables. Hi ha molts republicans intel·ligents que estan horroritzats davant de tot el que està passant; esperem que agafin les regnes de la situació. En cas contrari, ens enfrontem a la perspectiva d'una administració dominada per una irritabilitat pusil·lànime i contínues dificultats econòmiques.
Vet aquí un altre argument dels republicans: "Sou una mica melodramàtics quan exagereu els costos econòmics. Com assenyala la Fox, més que un tancament, això és un aprimament de l'administració. Sí, hi ha una aturada, però es mantenen els serveis essencials, i són tantes les coses que s'han considerat essencials que els danys s'han minimitzat".
Aquest tancament del govern és només un preludi dels danys molt més greus que ens cauran al damunt si aquest circ segueix i no s'eleva el sostre del deute. En qualsevol cas, dues terceres parts del personal dels Instituts Nacionals de Salut són a casa amb suspensió de feina. Això vol dir que mentre duri el tancament, cada setmana hi haurà trenta nens -molts d'ells amb càncer- que no tindran accés als assajos clínics. ¿Els voleu dir a aquests nens que els danys s'han minimitzat?
També n'hi ha que diuen: "Potser sí que els del Tea Party s'han passat molt, i John Boehner no ha estat en el seu millor moment. Però no es pot culpar de tot els republicans. És un dels embolics típics de Washington, i tots en són responsables".
En general, això és el que acostuma a passar en els embolics de Washington i, sens dubte, hi ha hagut errors entre els demòcrates. Quan era senador, Obama va intentar fer servir el sostre del deute com a arma de pressió contra el president George W. Bush, i va ser una conducta tan immadura com l'abús que avui en fan els republicans. La diferència és que l'acció d'Obama va ser un gest polític buit. També és raonable preguntar-se si Obama s'hauria guanyat la col·laboració dels líders republicans si hagués provat de seduir-los amb partides de golf i sopars. Potser no, però una mica més de persuasió i afalacs no hauria fet cap mal.
Però tot això són petiteses. Ara no ens trobem en un punt mort en què totes dues parts s'embranquen en una baralla i en són igualment culpables. És un d'aquells rars casos en què els extremistes d'una de les parts, alliberats de qualsevol lligam, han engegat una maquinària de destrucció contra el nostre bé comú. I les coses empitjoraran si no s'amplia el sostre del deute.
Ni tan sols Vladímir Putin ni Hassan Rouhani amenacen obertament el nostre benestar a canvi de concessions. És molt trist que aquestes amenaces vinguin del nostre país i d'un sector del que abans coneixíem com a Grand Old Party.