Les execucions es disparen a l'Iran amb Rouhani al poder

Enviada especial a Teheran"El nostre missatge és clar. Hem de posar fi a les detencions" era l'eslògan que repetia amb freqüència als mítings electorals Hassan Rouhani, l'actual president de l'Iran i considerat un moderat. Malgrat això, des que Rouhani va arribar al poder a mitjans del 2013, no només han augmentat les detencions al país persa, sinó que també s'han disparat les execucions.

Durant els vuit anys (2005-2013) que Mahmud Ahmadinejad, un conservador radical, va ser president a l'Iran, un total de 3.327 persones van ser executades. En canvi, en els poc més de sis anys que Rouhani és al poder, ja s'han superat les 3.500 execucions, segons dades de l'organització Iran Human Rights, amb seu a Oslo i que fa un seguiment detallat de les penes de mort que s'apliquen al país.

El Codi Penal iranià preveu la pena capital pels delictes d'assassinat, violació i tràfic de droga, però també per mantenir relacions homosexuals, cometre adulteri, insultar el profeta Mahoma i posar en risc la seguretat del país, un calaix de sastre que inclou qualsevol tipus de dissidència. L'Iran és el segon país del món on s'executen més persones a l'any, després de la Xina, i un dels pocs on la pena capital s'aplica a menors. En tots els casos, els acusats solen ser penjats a la forca. Les presons acostumen a tenir una sala amb aquest objectiu.

"La situació dels drets humans a l'Iran canvia poc sigui qui sigui el president", assegura Mahmood Amiry-Moghaddam, fundador i portaveu de l'Iran Human Rights. "Centenars de persones han sigut executades des que Rouhani va arribar al poder, i ell mai no ho ha criticat", afegeix.

Importància de la pressió internacional

Amiry-Moghaddam també destaca que l'any següent de la signatura de l'acord nuclear de l'Iran amb França, el Regne Unit, Alemanya, Rússia, la Xina, els Estats Units i la Unió Europea el 2015, el nombre d'execucions va disminuir dràsticament al país persa. "Es va deixar d'aplicar la pena de mort a molts acusats de tràfic de droga, bàsicament perquè Europa prestava més atenció a la situació dels drets humans a l'Iran. Això demostra que la pressió internacional ajuda", argumenta l'expert.

També llavors, després de la signatura de l'acord nuclear, es van reduir les execucions públiques, que normalment es fan en parcs on es col·loca una grua des de la qual els acusats són penjats. Així mateix, els mitjans de comunicació van deixar de difondre imatges de l'aplicació de la pena capital.

"Les execucions tenen com a objectiu generar por entre la població. Per això el règim vol que la gent a l'Iran les vegi, però, en canvi, no vol que les vegi la resta de món", ja que li genera mala premsa, afirma el portaveu de l'Iran Human Rights. De fet, curiosament el nombre d'execucions públiques van augmentar a l'Iran l'any passat (se'n van realitzar 17), que és quan les relacions de Teheran amb la Unió Europea es van començar a deteriorar arran de la retirada dels Estats Units del pacte nuclear.

"De vegades a la televisió informen que algú ha sigut executat", explica Hamed, un professor de Teheran, que confirma que efectivament la pena capital és una cosa coneguda i present al país. El Codi Penal iranià preveu, però, el perdó en els casos d'assassinat, si la família de la persona assassinada accepta ser rescabalada d'una altra manera: normalment amb diners.

Possibilitat de perdó

L'organització Iman Ali Society és una de les poques al país que treballa amb aquest objectiu. El seu responsable, Sharmin Meimadinejad, es mostra reticent a concedir entrevistes però finalment accedeix a parlar: "Quan vaig a demanar el perdó a la família de la víctima, em reben a crits, m'insulten i fins i tot em fan fora de casa. Aconseguir el perdó no és gens fàcil, tardem almenys un any i mig a convèncer-los", assegura. "Ho faig perquè no puc suportar que en aquest país s'executin nens i nenes", justifica.

Imam Ali Society intenta salvar de la forca menors d'edat. A l'Iran l'edat penal per a les nenes és de 9 anys i per als nens, de 13. Segons Meimadinejad, la majoria dels menors condemnats pertanyen a classes baixes. L'associació ha impedit l'execució de 55 menors en els últims 13 anys. Per aconseguir-ho, sovint fa campanyes de recollida de fons per reunir prou diners per indemnitzar les famílies de les persones assassinades.