Exemple i compromís
Sembla que Arthur no és tan intel·ligent fora del camp com ho és dins. Dilluns al vespre, a dos dies per jugar un Barça-Madrid, va tenir la brillant idea d’anar-se’n a París a celebrar l’aniversari del seu amic Neymar. Se li va notar en el seu rendiment al Clàssic? En absolut: va fer un partidàs. Però després hem sabut que el va acabar amb una lesió muscular. Va prendre mal per haver fet un viatge lúdic? Ho dubto. Això sí: és evident que un futbolista muscularment delicat hauria de descansar com toca, sobretot quan el calendari és tan exigent.
L’emprenyada de Valverde amb el brasiler va transcendir en paral·lel a la comunicació oficial de la lesió que el tindrà de baixa prop d’un mes. Em pregunto si el tècnic li va fer saber al jugador dimarts quan va arribar a l’entrenament que ha de ser més curós. Aparentment, Arthur no va incomplir les seves obligacions professionals, perquè es va entrenar dilluns, després va volar a París, i va tornar a temps per la sessió de dimarts. I suposo que no devia incomplir el codi intern perquè, a diferència del que li va passar a Dembélé, que va ser confinat a la graderia amb gran escarni públic per haver faltat a un entrenament, Arthur va ser titular davant el Madrid.
Sempre he pensat que si els futbolistes són prou grans per jugar al Barça i tenir els salaris que tenen, també ho haurien de ser per saber què poden fer i què no. Però és evident que no és així. Quan Dembélé estava esgarriat, vam atribuir la seva indisciplina a un pecat de joventut que sembla haver corregit gràcies al marcatge del club, l’entrenador i els companys. I encara que ningú ho diria per la seva personalitat tan cerebral amb la pilota als peus, Arthur només és set mesos més gran que el francès, de manera que potser també caldrà encarrilar-lo. Passa que aquesta temporada hem vist com el club autoritzava Piqué, un dels capitans, a creuar l’Atlàntic per un negoci particular també dos dies abans del primer partit de Lliga. O sigui que potser convindria que tothom doni exemple perquè els joves no es pensin que això és xauxa.
Contrasten aquestes criaturades amb el compromís de Messi, que no estava en condicions de jugar el Clàssic però va decidir forçar quan va percebre que el necessitaven. Perquè ara pot semblar que el principal perjudicat per la seva actitud és Arthur. Però és l’equip, que haurà d’afrontar partits cabdals -l’anada de la Lliga de Campions contra l’Olympique de Lió i la doble visita al Santiago Bernabéu del tombant de mes- sense una peça de referència al seu mig del camp.
