Una exhibició de Messi fa renéixer el Barça al Pizjuán (2-4)

BarcelonaL’idil·li amb el gol que viu Messi davant el Sevilla podria omplir les pàgines d’una novel·la. L’astre argentí, amb tres gols -dos dignes de guardar a l’hemeroteca-, va fer reaccionar un Barça que va anar dues vegades per darrere al marcador al Sánchez Pizjuán però que va acabar guanyant (2-4). En un dels estadis més complicats de Primera, un Barça de dues cares, que va millorar substancialment a la segona part, després que Valverde fes dos canvis al descans, va tornar amb els tres punts de Sevilla i ja pensa en el Santiago Bernabéu.

“Hem tornat a ser nosaltres i, quan fem el nostre joc, els gols venen sols. És cert que hem passat per una ratxa de partits en què no hem estat gaire bé, però era molt important guanyar a Sevilla, per mantenir la distància amb els nostres perseguidors i pel que significa. Estem preparats per anar al Bernabéu”, va valorar Messi encara damunt de la gespa. Tot sol, va comandar la remuntada contra el Sevilla, la seva víctima preferida: li ha marcat 36 gols en 37 partits. “Sabíem que el Sevilla es podia avançar, és un rival molt fort”, va confessar l’argentí, sobre un adversari que va manar a la primera part i que si no va marxar amb la porteria a zero al descans va ser per la màgia de Messi.

Pablo Machín va fer saltar la sorpresa matisant el seu principal dogma: va fer mutar el seu esquema de tres centrals a una mena de 4-3-2-1. El principal sacrificat va ser el davanter portuguès André Silva, ja que Ben Yedder va ser l’únic punta inicialment. Machín va matisar el seu dibuix, però va deixar unes instruccions clares: Jesús Navas havia d’estar molt pendent de les pujades de Jordi Alba, Mercado de Coutinho i Promes de Semedo. Una sacsejada que buscava reanimar el conjunt andalús a la Lliga, en què ja acumula quatre partits seguits sense guanyar.

Els matisos en l’esquema de Machín no feien renunciar el Sevilla a les seves millors armes: la velocitat de Navas i Promes a les bandes i l’ofici de Ben Yedder per buscar el contraatac. Així va néixer el primer gol del partit, obra de Navas, quan el partit començava a embogir amb transicions ràpides. Van pispar la pilota a Messi a la frontal i, amb el Barça descol·locat, Ben Yedder va dirigir amb la velocitat d’una gasela i la precisió d’un cirurgià un contraatac que va finalitzar Navas, tot sol, amb un xut creuat. El mal replegament de bona part dels jugadors blaugranes els va costar l’escridassada de Piqué.

Sense temps, però, per acabar d’assaborir el gol, el Sevilla va patir una genialitat de la seva pitjor bèstia negra: Messi va engaltar una volea extraordinària al cor de l’àrea per empatar el partit. Rakitic va assistir l’argentí amb una centrada precisa al cor de l’àrea des de l’esquerra, la banda que va ocupar el croat d’entrada, mentre que Arturo Vidal, que va tornar a fer més nosa que servei, jugava a l’interior dret. L’empat, però, no va fer canviar el guió del partit: l’intercanvi de cops va continuar i el Sevilla, esperonat pel seu públic, va tornar a colpejar a les portes del descans, quan Mercado, novament tot sol, va rematar a gol una passada de Sarabia des de la línia de fons.

Sacsejada de Valverde al descans

Davant del panorama dantesc de la primera part, Valverde va moure la banqueta al descans: Sergi Roberto i Dembélé van substituir Semedo i Arturo Vidal. El Barça va millorar substancialment, alhora que el Sevilla, que va patir les lesions de Mercado i Wöber, va fer un pas enrere. Els blaugranes, comandats per un Messi amb molta fam, van recuperar el punt de pausa necessari per fer madurar les jugades i també van començar a controlar més la pilota.

Malgrat tot, però, semblava que el Barça només podria reaccionar si apareixia una nova genialitat de Messi. Així va ser: el porter Vaclik va fer una mala passada en la sortida de pilota, Rakitic la va recuperar, la va passar a Dembélé, i el francès, amb una intel·ligència i una fredor germàniques, la va cedir a la frontal a Messi. Del final de la història se’n va encarregar l’argentí controlant la pilota de manera orientada amb subtilesa perquè li quedés prou distància per davant del seu peu dret per, tot seguit, enviar un xut al fons de al xarxa i empatar a 20 minuts per al final.

Valverde va fer més ajustos: va tornar al 4-3-3 ubicant Aleñá d’interior i va potenciar que Messi, que insistia amb el gol, tornés al davant. I l’argentí, com sempre, no va fallar. Va recollir dins l’àrea un rebuig a un tir d’Aleñá per superar Vaclik amb un toc subtil i certificar així la remuntada. Messi encara va tenir temps al final, quan el Sevilla intentava empatar a la desesperada, de deixar la seva última delicatessen: una assistència per a un Luis Suárez que va tornar a marcar després de cinc partits. El Bernabéu ja espera.