20/1: Exiliats

Un exiliat és algú que ha hagut de marxar del seu país perquè si s’hi hagués quedat hauria rebut represàlies –com per exemple, l’empresonament– per les seves idees o/i per les seves activitats polítiques. Sempre i arreu, tots els països d’on els exiliats han de marxar han dit que en realitat són delinqüents fugats de la justícia. En aquest sentit és obvi que Puigdemont és un exiliat. Ha d’estar fora del seu país. Espanya el persegueix per idees i/o activitats inequívocament polítiques. I si no hagués marxat estaria ara a la presó. No és una hipòtesi, és una evidència: són a la presó, pel mateix, companys seus de govern. Per tant, quan Pablo Iglesias diu que Puigdemont és un exiliat, com ho eren –entre d’altres– els republicans que van haver de marxar d’una Espanya franquista que els hauria represaliat, està fent una afirmació perfectament pertinent. Ara, fer aquesta afirmació exigeix ser-hi conseqüent fins al final. Si Puigdemont és un exiliat, vol dir que Espanya represalia idees o activitats polítiques. I si això ho diu un membre del govern espanyol, la seva obligació democràtica és aconseguir que Espanya deixi de perseguir idees o activitats polítiques. Perquè figura que, en democràcia, els governs escollits no tan sols opinen. També manen.