Les existències de mercromina monàrquica que no s'esgoten mai

BarcelonaHi va haver un temps, a El Mundo, en què Corinna era una princesa. Literalment. Era així com l’anomenaven mentre se la miraven amb pupil·les en forma de cors, la tractaven de "sa altesa sereníssima" i en lloaven la lluïssor de les dents, les inacabables cames i el daurat dels cabells. Sis anys i uns quants canvis de director després, l’amiga entranyable és poc menys que una professional del xantatge amb deliris. El diari publica en portada uns documents segons els quals Felip VI va rebutjar obrir un canal de diàleg amb l’amistançada del seu pare. Ell s’hi va negar i, segons l’editorial, això demostra que l’actual rei no tenia res a veure amb les activitats del seu pare. Home, si alguna cosa demostra és que Felip VI té advocats prou intel·ligents i ben retribuïts com per saber que qualsevol via de diàleg podria ser utilitzada en contra seva. Que li digui que no tenia coneixement de les activitats que Corinna denuncia no vol dir que efectivament no el tingués. Vol dir que (el tingui o no) no caurà en la trampa de parvulets d’admetre-ho. La resta del text, Jekyll i Hyde, com hem anat comentant: el rei era un monarca excepcional, i que presumptament anés amassant milions i entrant-los per Barajas un defecte estrictament personal.

El País també s’aplica a buidar el pot d’àrnica. En aquest cas, ho fa a cops de pic i pala, per seguir cavant el tallafoc que ha de resoldre aquesta crisi sense malmetre la institució. "Joan Carles I assumeix que ha de donar un pas al costat", diu el diari de Prisa. Els titulars amb "assumeix" són una de les meves debilitats: en el 90% dels casos l’interfecte en realitat es resisteix a assumir-ho, però el mitjà ha decidit que l’empenyerà una micona. Caldrà veure si aquest pas al costat és d’uns pocs metres o d’uns quants milers de quilòmetres. A Panamà, concretament.