L’èxit de cultivar oliveres
L’inversor sempre intenta trobar activitats que necessitin poca participació i que alhora siguin molt rendibles, i això és tan difícil com trobar a la borsa empreses amb poc risc i també molt rendibles. Dins del sector agrícola passa una cosa similar. Un sector que compleix aquestes característiques és l’oliverer.
L’oliver va arribar a la Península de la mà dels comerciants fenicis, es va expandir amb els romans i professionalitzar amb els àrabs. Es tracta d’un cultiu extremadament mediterrani: només el 5% de l’oliva es produeix fora d’aquesta regió. Espanya n’és el primer productor del planeta, amb Andalusia com a comunitat estrella, ja que produeix més del 70% de l’oli d’oliva d’Espanya. Altres grans productors són Itàlia i Grècia, que, sumats a Espanya, produeixen tres quartes parts de l’oli d’oliva a nivell mundial. El 90% de les olives del món es destinen a fer-ne oli.
Les olives es recullen entre el final de la tardor i el principi de l’hivern. La recol·lecció és de summa importància, ja que marca la qualitat de l’oliva (la composició i les caràcters sensorials dels àcids grassos que la componen) i els costos de producció. És important processar separadament les olives que hagin pogut caure a terra de les que hi havia encara a l’arbre, i que tot això es faci en menys de 24 hores. Si no es fa així, les olives poden fermentar, cosa que donaria un gust desagradable a l’oli. El rendiment de l’oliva en oli, tot i que depèn de la varietat, sol ser d’entre el 25% i el 30% (és a dir, que per cada quilo d’oliva obtenim entre un 25% i un 30% d’oli). Un cop al molí, es molen les olives i es decanta i classifica l’oli segons l’acidesa i si s’ha hagut de refinar.
Noves tendències
A Espanya, el 70% dels olivers estan en plantacions de secà i extensives, tot i que en els últims anys està creixent molt la part intensiva i amb reg. A nivell mundial hi ha dades similars. Pel que fa a la climatologia, juga un factor important en el resultat de les collites. Actualment hi ha varietats molt productives i de maduració tardana que permeten aprofitar les pluges de la tardor. Els experts recomanen plantacions en tanca (més de mil arbres per hectàrea), si pot ser de reg -ens assegurem una producció menys minvant-, i que permetin la recol·lecció mecànica i la producció d’oli verge.
Pel que fa al consum, el d’oli d’oliva només representa el 2% del consum mundial d’olis i greixos animals. És un aliment saludable i ocupa un lloc important dins de la dieta mediterrània. Per això, països que no en consumien fa mig segle ara en són grans consumidors, com els EUA, el Brasil, el Japó i el Canadà.
Tot això em porta a concloure que, a l’hora de plantejar possibles cultius, pensem més en cultius d’aquí que no pas en buscar la novetat, perquè, tot i que en un Excel surtin els números, al camp pot ser que ens facin tornar bojos.
