L'èxit en la lluita contra la sida no pot fer abaixar la guàrdia
BarcelonaAviat farà mig segle dels primers casos de la sida, la síndrome de la immunodeficiència adquirida, diagnosticats el 1981 a Los Angeles i Nova York. Aquell mateix any ja hi va haver el primer mort a Catalunya. I ara es compleixen 35 anys de la publicació a 'Science' de l'article que identificava que l'agent causant de la malaltia era un retrovirus. L'ONU estima que avui hi ha al món 36,9 milions de persones VIH positives (el 2017 se'n van diagnosticar un milió vuit-centes mil).
Aquest dissabte, com cada 1 de desembre, es commemora el dia de la lluita contra la malaltia. El llaç vermell segueix sent un recordatori imprescindible rere el qual hi ha molta feina feta, però també encara molta per fer: feina de conscienciació, de treball mèdic, de recerca i d'acompanyament dels malalts. Queda lluny l'hermetisme i l'estigmatització dura de la primera dècada, quan es parlava del càncer gai, i quan el pèndol de l'opinió pública anava del tabú a la sentència de mort. Als anys 90 el focus es va posar en la prevenció i la supervivència com a prioritats. Des d'aleshores, s'ha avançat molt.
Tot i que encara hi ha països on ni la transmissió ni els tractaments no han fet el salt endavant que sí que han fet a Catalunya, l'avenç global ha estat gran. Aquí, la realitat és que el repte que col·lectivament afrontem davant els portadors del VIH és ara l'envelliment. És el cas dels testimonis de seropositius que recollim al diari, persones (expliquem l'experiència de dues dones) que mai haurien pensat que arribarien als 60 anys. Potser ni tan sols als 40. Les teràpies antiretrovirals han permès que l'esperança de vida dels pacients amb VIH sigui cada cop més semblant a la de la població general. Sens dubte és un èxit al qual han contribuït científics com Bonaventura Clotet, tot un referent mundial de l'estudi i la lluita contra la malaltia. Actualment, més de la meitat dels 3.000 pacients que es tracten a la unitat de VIH de l'Hospital Germans Trias i Pujol tenen més de 50 anys. N'hi ha que es van infectar als anys 90 i que ara s'estan jubilant.
L'ONU s'ha fixat com a objectiu acabar amb la sida el 2030. Abans, el 2020, pretén assolir el que s'ha batejat com a 90-90-90: que el 90% de les persones infectades ho sàpiguen, que el 90% d'aquestes estiguin en tractament i que el 90% de les que estiguin en tractament tinguin la càrrega viral indetectable. A Catalunya, avui, les xifres en relació amb aquest objectiu són del 88-90-91. En efecte, s'està fent la feina. I, per tant, toca felicitar els professionals de la medicina, les institucions responsables i les associacions implicades en la lluita contra la malaltia. Els bons resultats són mèrit de tots. Uns bons resultats que, sumats a l'eficàcia de la pastilla preventiva (la profilaxi de preexposició o PrEP), són esperançadors. Però no es pot abaixar la guàrdia, perquè encara segueix havent-hi massa casos nous i perquè aquesta pastilla preventiva té efectes secundaris que tenen a veure amb problemes de ronyó, risc d'osteoporosi i, en casos puntuals, molèsties digestives a l'inici del tractament.
