Nou revés europeu al Suprem

BarcelonaEl Tribunal Suprem espanyol ha tornat a quedar descol·locat a Europa. La Fiscalia de Bèlgica no recorrerà la sentència del Tribunal d’Apel·lació belga que ha denegat l’euroordre espanyola contra l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig Gordi. De manera que el cas queda definitivament tancat i suposa un nou revés per al jutge Pablo Llarena. Si ja es va denegar la segona euroordre del Suprem sobre Puig Gordi –la primera la va retirar el mateix Suprem– negant que el tribunal espanyol fos competent, en aquesta ocasió l'argumentació jurídica ha anat més enllà al considerar que hi havia "vulneració de la presumpció d'innocència" de l'acusat per part del Suprem, que no ha cessat, malgrat els fracassos reiterats, en la seva obsessió per fer tornar els exiliats polítics que no ha pogut jutjar. La demanda d’extradició ara del tot descartada va ser enviada per Llarena l’octubre del 2019, poques setmanes després de la sentència del Procés. Se’l requeria per malversació de fons, mentre que els delictes de rebel·lió i sedició, presents en les altres dues euroordres, desapareixien. Però ni així se n'ha sortit.

Aquesta nova decisió del Tribunal d'Apel·lació belga fixa un precedent rellevant que tindrà recorregut en les diferents causes obertes contra els exiliats. Els arguments esgrimits per la justícia belga en el cas Puig Gordi estableixen un precedent que pot servir per donar més força a la defensa de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres europarlamentaris, en el suplicatori que afronten al Parlament Europeu contra la seva condició de membres d'aquesta cambra. Més enllà, el precedent també afecta els mateixos presos polítics condemnats pel Suprem. De fet, les seves defenses sempre van considerar que l'alt tribunal espanyol no era competent per jutjar-los atenent al principi del dret al jutge natural. En aquest sentit, la instància on s'hauria d'haver celebrat el judici és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara això agafa força amb l'acord del Tribunal d'Apel·lació belga, que a més esgrimeix les opinions polítiques expressades per jutges i fiscals contra els líders independentistes catalans, circumstància que invalida la seva necessària neutralitat i que posa en qüestió, per tant, les garanties d'un judici just.

La batalla judicial europea, però, serà llarga. Aquesta victòria no permet a Puig Gordi tornar a Catalunya, on encara podria ser empresonat i jutjat. L'anomalia, doncs, segueix i seguirà fins que en algun moment, com es reclama des del sobiranisme, no es trobi una solució política dins l'estat espanyol. Una sortida que passa, necessàriament, per una amnistia que afecti tots els represaliats del Procés, que a més dels exiliats i els presos inclou centenars de càrrecs polítics, de funcionaris i de ciutadans. Mentre això no arribi, les instàncies judicials europees són, en efecte, com ara s'ha vist de nou, un terreny obert i adobat per anar posant en evidència la inconsistència i parcialitat de la justícia espanyola. Però el problema, tant personal com polític, seguirà pendent sinó s'arbitra la sortida a través de l'amnistia.