Les falses acusacions

Personalment estic convençut de la falsedat de les acusacions de finançament il·legal i d'estafa processal contra la cúpula d'Unides Podem, com informa Gerard Pruna en aquest diari. N'estic convençut no perquè tingui proves de la innocència de Pablo Iglesias i companyia, ni perquè cregui en una suposada puresa o superioritat moral de les esquerres (que no hi crec en absolut), sinó perquè tenc constància més que sobrada de l'absoluta corrupció i la nul·la credibilitat dels impulsors d'aquestes acusacions. Allò que solem anomenar la dreta espanyola és un conglomerat d'interessos de poder que no tan sols es caracteritza per la seva ideologia d'ultradreta nacionalista, sinó sobretot per la seva cobdícia i per una capacitat frenètica d'intoxicar el debat públic amb mentides, invencions, falsedats i mitges veritats convenientment tergiversades. La pràctica més habitual d'aquesta dreta (que domina bona part de la justícia i la premsa) és difamar l'adversari acusant-lo precisament de cometre els delictes que solen cometre ells: finançament de partits en caixes B, per exemple.

Els líders de l'independentisme són a presó sota acusacions falses, i és cert que Unides Podem no va reaccionar a aquest fet amb la convicció i la força que hauria estat d'esperar. Però té molt poc sentit que ara l'independentisme es miri els de Podem amb una rialleta i els digui “doncs ara us foteu”, quan els del partit lila es lamenten de ser víctimes de lawfare, o guerra bruta judicial. Tampoc va reaccionar ningú (ni els independentistes catalans) quan els que anaven a presó injustament eren els bascos. Si no entenem que l'enfrontament, a l'estat espanyol, és de demòcrates contra reaccionaris, i que entre els primers no hi sobra ningú, tindrem les de perdre. Els altres sí que ho han entès perfectament, com a mínim des de fa 84 anys.