El fantasma de Vox es fa realitat a Andalusia

BarcelonaL'extrema dreta xenòfoba i antieuropea de Vox no podia tenir un millor debut a la política espanyola: ahir no només va entrar al Parlament andalús, sinó que, amb els seus 12 escons, està en disposició de ser la clau per desbancar el PSOE del poder per primer cop en 40 anys. El resultat d'ahir, per inesperat, suposa un autèntic terratrèmol en el tauler polític espanyol.

De fet, des que Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, va assolir un escó el 1979 amb 380.000 vots, la ultradreta xenòfoba i nostàlgica del franquisme s'havia mantingut fora de les institucions, amb l'excepció d'alguns municipis. El resultat de Vox d'ahir és un punt d'inflexió que genera una gran quantitat d'incògnites que encara trigarem a poder respondre.

D'entrada, evidentment, la irrupció de Vox demostra l'error comès pel PP i Cs radicalitzant el seu discurs en qüestions com el procés català o la immigració, ja que el votant dretà ha trobat en Vox l'expressió més genuïna d'aquest missatge, i ¿qui prefereix votar un imitador quan pot votar l'original? Aquests dos partits haurien de fer una profunda reflexió sobre quin és el seu espai polític, en teoria el centredreta demòcrata, i actuar en conseqüència. Per això seria coherent, com a partits defensors de la Constitució del 1978, que no pactessin amb Vox ni acceptessin els seus vots. Si hi pacten l'estaran homologant i, tal com ha passat en molts països europeus, aviat es trobaran amb algú que els sega l'herba sota els peus.

Ara bé, la gran derrotada d'ahir és Susana Díaz. També haurà de fer una reflexió sobre els seus desastrosos resultats, que demostren que hi ha un fort cansament i un gran desgast acumulats després de 40 anys de govern socialista. El més digne seria que dimitís i deixés pas a un nou lideratge i a una profunda renovació del partit socialista andalús, que els últims anys ha tingut una gestió marcada pels escàndols de corrupció. Al costat de Díaz també ha fracassat l'esquerra alternativa andalusista que liderava Teresa Rodríguez i que aspirava a recollir part dels vots socialistes desencantats.

Però a partir d'avui el fenomen que caldrà analitzar és el de Vox, genuí representant del populisme de dretes que ja fa temps que triomfa a Europa i que fins ara es pensava que a Espanya no existia. Doncs sí que existeix, i amb molta força. No hi ha dubte que Vox recull un vot indignat amb el resultat de la globalització i els efectes de la crisi, un vot que en cert moment va recalar en Podem i que ara dirigeix la seva ira contra el sistema autonòmic (aquest partit és partidari de suprimir les autonomies) i els immigrants.

Vox ha sabut capitalitzar el seu paper com a acusació particular contra els líders del procés sobiranista català, i sens dubte ara intentarà influir al màxim en el nou govern andalús. El PP i Cs tenen una autèntica patata calenta. Com justificarà Inés Arrimadas al Parlament català un pacte del seu partit amb l'extrema dreta? Com ho farà Rivera al Congrés dels Diputats? La dreta espanyola reviscola a Andalusia, però amb un rostre especialment inquietant i perillós. L'extrema dreta ja no és un fantasma, a Espanya. Des d'ahir és una realitat.