El fatídic compte enrere

Dos graus de temperatura. Al davant, un rival necessitat, en llocs de descens; un autobús dels d’ antes. A la grada, el no-res. Cap crit d’ànim. És 3 de gener, en context de pandèmia, i el Barça comença el partit al camp de l’Osca a 13 punts (i un partit més) de l’Atlètic de Madrid, líder quasi imbatut de la Lliga.

Des de fa 72 hores, Leo Messi, capità i símbol, pot negociar amb qualsevol equip del món perquè, com és sabut, el seu contracte acaba a l’estiu després de tota una vida al Camp Nou. Molts donen per fet que marxarà aquest any: per la fatiga pròpia de ser Sísif en un club nefastament gestionat des de fa una dècada, qui sap si per la curiositat de conèixer altres països, o si per la voluntat de poder tornar a sentir-se favorit a la Champions. Les enquestes indiquen que el barcelonisme no està convençut de la continuïtat de l’únic jugador de la història que pot mirar-se Pelé des de dalt. I els grans favorits a la presidència del Barça, Laporta i Font, han evitat prometre la continuïtat de l’astre, potser pel pes de la fitxa, potser per l’espai que ocupa al vestidor.

És 3 de gener, fa un fred de mil dimonis i els auguris són fatals. Si mirem el calendari, amb el cor encongit podem constatar que al Barça d’enguany li queden 27 partits en el pitjor cas (23 de Lliga, un de Copa, un de Supercopa i dos de Champions). I en el millor cas, si l’equip mostrés una regularitat i competitivitat que ara per ara semblen ciència-ficció, serien 38 els partits que li queden.

Així, sense comptar lesions o absències per guardar forces, parlem d’un màxim de 38 partits per gaudir de Messi: poc més de 57 hores de trànsit i plaer amb el 10 del Barça. I una bona part d’aquest temps el tindrem en una competició en què el Barça no sembla tenir-hi gaire res a fer. Si aquest compte enrere existeix, si de veritat Messi fa les maletes al juny, cites com la d’El Alcoraz esdevenen veritables semifinals de Champions League.

I com va anar, el primer dels 27, el primer dels 38, el primer dels últims? Messi va fallar un parell de rematades de les que solen acabar dins. Messi va assistir De Jong en el 0-1. Messi va xutar una falta com ho solia fer. Messi va capitalitzar l’atac. Que ens agrada veure Messi!

Vam passar una estona amb ell sota el fred d’Osca i vam oblidar el món. Però ja només en queden entre 26 i 37. Com costa gaudir de Messi amb aquest fatídic compte enrere activat.