A favor de la investidura
Que la JEC, un tribunal administratiu, decideixi la inhabilitació del president Torra basant-se en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pendent de recurs al Tribunal Suprem resulta inexplicable des d’un punt de vista jurídic i susceptible de tota sospita política. És un escàndol que, en el context actual, només beneficia els partidaris de l’agudització del conflicte.
En tot cas, això confirma dues coses. Primera: la judicialització d’un conflicte polític té uns efectes demolidors, de degradació, en el sistema institucional. Quan es pretén resoldre problemes polítics a través de sentències judicials tot es contamina, la justícia es polititza i la política perd autoritat i guanya descrèdit. S’erosiona la democràcia i s’obre camí al neoautoritarisme. Segona: el bloc de la dreta no té altra estratègia per a Catalunya que la repressió, i treballa per posar l’aparell de l’Estat a la feina.
En aquest context, algunes veus demanen a Esquerra que es retiri de l’acord d’investidura amb el PSOE. Ben al contrari, és un risc més justificat que mai. Per primera vegada, un candidat -Sánchez- es compromet a abandonar “la via judicial que tants danys ha causat” i a retornar el conflicte a l’àmbit polític. I cal prendre-li la paraula. D’aquesta manera s’obre una bretxa en el bloc anomenat constitucionalista: el PSOE accepta condicions considerades tabús per aquells amb qui ha compartit l’aplicació del 155 i la judicialització del conflicte. La simple referència a una consulta als catalans sobre els potencials acords ha incendiat les portades de la premsa afí a la dreta espanyola.
Alhora, Esquerra interpel·la els seus socis de govern sobre la necessitat d’obrir noves línies tàctiques. L’estratègia de la confrontació quan no mostra símptomes de progrés real s’acaba convertint en una forma de conformisme. La política testimonial sovint és vehicle d’autocomplaença i resignació. Fa bé ERC de donar aquesta etapa per esgotada i buscar interlocutors per a un nou procés polític que serà, inevitablement, lent. La paradoxa és la inversió de papers: ERC assumeix la responsabilitat que han defugit els hereus del pujolisme. Qui digui que per la via de la confrontació la victòria és a l’abast, enganya. I l’engany és la via més directa a la frustració.
