‘La favorite’ de Donizetti tanca la temporada del Liceu
Dirigida per Patrick Summers, es representarà en la versió original francesa
Barcelona“El bel canto no és una cosa del passat, i programar una obra com La favorite està justificat si es compta amb els intèrprets adequats, com és el cas”, explica Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu. El teatre barceloní reposa l’òpera de Gaetano Donizetti a partir d’aquest diumenge -se’n podran veure dotze funcions fins al 24 de juliol- en la versió original francesa. Des que es va poder veure per primera vegada al Liceu l’any 1850, s’hi ha representat 264 vegades, però tret de l’última producció, la del 2002, sempre s’ha fet en la versió italiana.
El llibret en francès de La favorite -escrit per Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe- explica la història d’amor de Fernand, un jove novici, amb la cortesana Léonor de Guzman, l’any 1340. El triangle queda completat amb el rei Alphonse XI de Castella, que acaba de guanyar la batalla del Salado al regne de Granada, encara en plena Reconquesta. L’obra, dirigida per Patrick Summers, de la Houston Grand Opera, es podrà veure amb dos repartiments: els tenors nord-americans Michael Spyres i Stephen Costello es posaran a la pell de Fernand, els barítons Markus Werba i Mattia Olivieri interpretaran el rei de Castella i el paper principal de l’obra, Léonor, serà encarnat per tres mezzosopranos, Ève-Maud Hubeaux, Daniela Barcellona i Clémentine Margaine, una de les veus revelació del moment, que amb aquest paper serà al Liceu per primer cop.
Agonia i bellesa
“Interpretar La favorite en la meva llengua materna és un privilegi, perquè és un paper molt difícil de cantar i el francès m’ajuda -comenta Margaine-. El personatge té una gran ària en què cal donar-ho tot, però també ha d’intentar demostrar la seva personalitat interactuant amb els altres intèrprets. A nivell vocal és important recórrer a la tècnica per solucionar aquestes dificultats”. Ève-Maud Hubeaux opina que “cal trobar l’equilibri entre l’agonia del personatge i la bellesa del bel canto ”. La jove i cobejada Léonor té un final tràgic: com ha passat des que Donizetti va estrenar l’òpera a París el 1840, la cortesana agonitza entre els braços de Fernand mentre el duo canta “ Viens, viens, je cède éperdu ”.
Michael Spyres, un dels dos Fernands de la producció, ha interpretat set papers donizettians abans de La favorite. “El de Fernand és el segon més complex després del Polyeucte de Les martyrs -admet el tenor-. La música d’aquesta obra és plena de novetats, amb una gran orquestració, i té una tessitura molt exigent. Les llargues àries porten la veu humana fins al límit”.
Una òpera de maduresa
La favorite és una de les últimes òperes del prolífic Gaetano Donizetti. Va arribar durant l’última dècada creativa del compositor, poc després de Lucia di Lamermmoor (1839) i La fille du régiment (1840), i abans de Linda di Chamounix (1842) i Don Pasquale (1843). Tot i que la versió original és en francès, la més popular i representada ha sigut la italiana, que va patir nombroses retallades a causa de la censura. Donizetti va morir el 1848 a Bèrgam, als 50 anys.
Amb el muntatge d’aquesta òpera el Liceu tanca la programació de la temporada 2017/18. L’activitat es reprendrà el 14 de setembre amb el ballet Don Quijote, a càrrec de la Compañía Nacional de Danza. La primera òpera que s’hi podrà veure no arribarà fins al 5 d’octubre, i serà I puritani, de Vincenzo Bellini.