El pacte de ferro entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy per fer front comú davant el 9-N comporta també que el PSOE desi al calaix la seva proposta de reforma constitucional fins després de la data de la consulta. El federalisme, per tant, surt d’escena just en el moment clau, quan es podria reivindicar com la tercera via (o única, com li agrada dir a Miquel Iceta). Els socialistes catalans es veuen obligats, doncs, a anar de bracet de PP, UPyD i C’s just en el trimestre que definirà el nou mapa del catalanisme del segle XXI.
En realitat, la postura de PP i PSOE té tota la lògica. Pretenen guanyar la batalla del 9-N per poder encarar qualsevol negociació posterior (que limiten al finançament) des d’una posició de força. El problema per al PSC és que, si fa seguidisme del PSOE, quedarà per sempre més situat a l’altra banda de la taula de negociació, una cosa que, per cert, no serà cap novetat per a Iceta: ell ja formava part de l’equip del PSOE que va negociar l’Estatut amb CiU, ERC, ICV i... el PSC!
