La feina mal feta no té fronteres

BarcelonaLa nova operació policial i judicial contra l’independentisme és, un cop més, maldestra i potinera. N’és la millor prova la reacció del ministeri rus d’Exteriors davant la fantasia d’un suposat enviament de 10.000 soldats russos per donar suport a una república catalana si es declarés la independència. La diplomàcia del Kremlin afina molt quan adverteix que, per tal d’internacionalitzar el Procés, hi ha suposats patriotes de pedra picada capaços de dir “les bestieses més increïbles”. L’apreciació governamental russa delata al mateix temps, i al mateix nivell d’ineptitud, que hi ha jutges i guàrdies civils que, per tal d’esclafar l’independentisme, són capaços de donar credibilitat a un deliri com aquest, cosa que, segons el ministeri rus, “excedeix l’absurditat”.

La flipada dels uns serveix per donar ales a la conspiranoia dels altres, en aquest cas la del jutge Joaquín Aguirre, que pel sol fet de donar per bona la possibilitat que aquest comentari caçat al mòbil de Víctor Terradellas tingui cap consistència real hauria de ser retirat del càrrec. És una frivolitat indigna d’un magistrat prendre’s seriosament una cosa així. Igual que els virus, la feina mal feta no té fronteres.

L’altre punt dèbil i ridícul (a més de vomitiu) de l’operació Volhov és precisament el seu nom feixista, en record de la participació de la franquista División Azul al costat dels nazis en una ofensiva del 1941 contra els russos. Un nom així mostra cruament un vergonyós biaix ideològic i fa encara més evident que els inspiradors d’aquest nou episodi de persecució independentista s’han cregut, o han volgut creure (no sé què és pitjor), que Putin volia enviar tropes per ajudar Catalunya. És com si hi hagués gent que mentalment encara tingués al cap l’enemic “rojo separatista ” català que va obsedir Franco i que li va servir com a pretext per a una guerra fratricida i un odi inacabable. Paul Preston ha parlat de l’“Holocaust espanyol”. És com si la policia alemanya posés a una operació, per exemple, el nom de la Legió Còndor, la força d’intervenció aèria que l’Alemanya nazi va enviar per ajudar el colpista Franco durant la Guerra Civil Espanyola. En una democràcia normal, el que ha batejat com a Volhov aquest tinglado policial hauria de ser immediatament expedientat. Però, esclar: ni al jutge Aguirre ni al guàrdia civil en qüestió no els passarà res. La feina mal feta no té fronteres.

Al costat d’això, però, si un es pren la paciència de llegir el calaix de sastre de la instrucció que la Guàrdia Civil ha perpetrat en aquest cas, tampoc tranquil·litza gens la transcripció de les escoltes telefòniques a Xavier Vendrell i David Madí, acusats de tràfic d’influències. Caldrà veure què en surt de tot plegat, perquè una cosa són les paraules i l’altra la demostració dels fets, una cosa és el lobisme i l’altra el tràfic d’influències, però resulta com a mínim preocupant la prepotència amb què per darrere, entre els bastidors del poder, semblen moure els fils uns personatges als quals s’atribueix una posició clau en la fase final del Procés abans del col·lapse post 1-O. Vendrell i Madí formaven part de l’anomenat sanedrí que influïa sobre Junqueras i Puigdemont. I, pel que es veu, han seguit fins ara actuant en una discreta segona línia, amb línia directa, això sí, amb consellers del Govern -també amb el ministre Illa, pel que sembla- i menystenint absolutament la figura del president Torra. Si la independència s’havia de fer així, si la futura república catalana havia de néixer amb aquest tipus de padrins, doncs la veritat és que no fa gaire il·lusió. S’assemblaria massa al que ja hem tingut.

Va ser Pujol qui va fer seu, durant temps, el lema “La feina ben feta no té fronteres. La feina mal feta no té futur”. Gràcies a la feina mal feta també ell es va quedar sense futur, oi? Doncs això. Caldrà recomençar sobre noves bases.