Felip VI torna a dir “A por ellos”

La telefonada de Felip VI a Carlos Lesmes l’endemà de l’estrepitós acte de lliurament dels despatxos als nous jutges, queixant-se que ell hauria volgut ser-hi però que se li va impedir (cal entendre que l’hi va impedir el govern de Pedro Sánchez) és una deslleialtat institucional en tota regla, en què ni més ni menys que el cap de l’Estat insta el poder judicial a sublevar-se i actuar contra el poder executiu. Curiós estat de dret aquest, en què els tres poders -pel que es veu- es poden conxorxar o es poden confrontar entre ells, però mai arriben a actuar de forma separada i ordenada, és a dir, democràtica.

El 3 d’octubre de 2017, en el seu discurs contra la ciutadania catalana que havia fet vaga general (o aturada de país), Felip VI va perpetrar allò que col·loquialment se sol anomenar un “ A por ellos ”; és a dir, va legitimar, com a cap de l’Estat, qualsevol mitjà per tal de perseguir i sufocar una ideologia legítima (l’independentisme) defensada per un govern legítim (el català) sorgit d’unes eleccions igualment legítimes (al Parlament, el 27 de setembre del 2015). És a dir, no tan sols va donar el seu vistiplau a un xoc de legitimitats, sinó que va escollir bàndol: el del nacionalisme espanyol d’ultradreta, que ha trobat en aquest monarca un aliat carregat de simbolisme. Ara, després de la insurrecció dels jutges divendres passat a Barcelona, el rei torna a assenyalar un objectiu polític (l’actual govern d’Espanya) i es torna a situar de manera clara i rotunda en el bàndol nacionalista i ultradretà. En efecte, d’ençà de la moció de censura contra Rajoy la dreta espanyola (en les seves múltiples manifestacions: polítics, juristes, periodistes) s’ha dedicat a alimentar la idea que els governs de Pedro Sánchez (i especialment el de Pedro Sánchez amb Pablo Iglesias de vicepresident) no han estat legítims.

Ara el rei d’Espanya dona la raó a aquesta dreta, cosa que per a ells suposa una empenta formidable, i consagra així un nou xoc de legitimitats, en el qual novament també s’hi val qualsevol cosa per tal de tombar aquest govern que consideren il·legítim. I tot el que hi tingui a veure: començant per la idea de cercar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya. És evident que els canals de comunicació entre la Moncloa i la Zarzuela funcionen just a l’inrevés dels interessos del govern espanyol. La maniobra de Felip VI coincideix amb les paraules d’un altre Felipe, González, que la setmana passada declarava al diari argentí Clarín que prefereix “una monarquia republicana com la que tenim” -atenció al concepte monarquia republicana -“a una republiqueta que conté el dret d’autodeterminació i que combatré amb totes les forces que em puguin quedar”. Tanta bel·licositat no és habitual ni tampoc casual. A la política espanyola, i també a la catalana, sembla que guanya pes la idea d’aprofitar el que en realitat pot ser el moment de màxima debilitat de la Corona espanyola (un rei parcial després d’un altre que ha hagut de fugir per corrupte) per anar cap a una república federal.