Felipe Calderón a la balança

The New York TimesAra que comença el sisè i últim any del mandat de Felipe Calderón a la presidència de Mèxic, s'obre el debat sobre el seu llegat: el judici polític, a les urnes; el judici legal, als tribunals, i el judici moral, davant la història.

Aquests judicis depenen de factors interns i externs imprevisibles. Tanmateix, Calderón serà recordat, enaltit o condemnat per un vessant distintiu de la seva política: la guerra contra les drogues il·legals.

El judici polític tindrà lloc a les eleccions presidencials de l'1 de juliol, que seran un referèndum sobre els 12 anys de govern del PAN (Partit d'Acció Nacional) amb Calderón i amb el seu predecessor, Vicente Fox, i sobretot sobre els costos i els resultats de la guerra contra la droga.

Les enquestes del mes passat d' El Universal / Buendía & Laredo mostren que la popularitat de Calderón només és lleugerament inferior a la dels seus predecessors en el mateix punt del seu mandat, i que els mexicans aproven la seva estratègia de desplegar l'exèrcit en la batalla contra el narcotràfic. Però en l'apartat de valoració dels possibles candidats presidencials dels sondeig, Josefina Vázquez Mota, del PAN de Calderón, és a 20 punts d'Enrique Paña Nieto, del PRI (Partit Revolucionari Institucional) i gairebé empatada amb Andrés Manuel López Obrador del PRD (Partit de la Revolució Democràtica).

Si als votants no els preocupa la tornada del PRI al poder després que dominés la política mexicana durant setanta anys, i si no hi ha una gran victòria en la guerra contra el narcotràfic, no és gaire probable que el partit de Calderón recuperi els 20 punts de desavantatge.

El judici legal va començar el 25 de novembre quan activistes mexicans dels drets humans van demanar al Tribunal Penal Internacional de l'Haia que investigués Calderón, afirmant que va tolerar i encobrir crims de l'exèrcit i la policia en la guerra contra el narcotràfic. L'equip de Calderón va respondre amenaçant els acusats amb una demanda per difamació.

Potser la campanya al Tribunal Penal Internacional no s'ajusta als fets, però el context és comprensible: l'immens preu en vides de la guerra contra el narcotràfic. Tot i que el govern ha deixat de publicar les xifres de morts, la premsa mexicana presenta els anomenats ejecutómetros cada setmana. D'aquests, els més fiables sostenen una xifra total de 45.000 homicidis relacionats amb la guerra contra el narcotràfic d'ençà del 2006.

El 9 de novembre, Human Rights Watch va emetre un informe sever sobre els procediments legals utilitzats en la guerra contra el narcotràfic a Mèxic: dels 35.000 homicidis comesos pel crim organitzat entre el desembre del 2006 i el gener del 2011, només 1.000 van ser investigats per les autoritats federals. En només una tercera part d'aquests casos hi ha hagut sospitosos acusats, i tan sols 22 d'aquests sospitosos han estat declarats culpables.

Quan els demanen per què hi ha tan pocs condemnats, els funcionaris mexicans al·leguen diverses circumstàncies atenuants. "Amb tot -diu l'informe-, alguns fiscals han revelat a Human Rights Watch que un dels obstacles principals per investigar i processar amb eficàcia aquests casos és la lletania d'abusos comesos pels soldats i la policia".

Els casos incomptables de tortura, morts i desaparicions forçades, la impunitat dels culpables i altres errors del govern projecten una ombra que pot enfosquir el futur de tots els càrrecs involucrats.

"Ningú no creu que Calderón ordeni els abusos, però els tolera amb un seguit de polítiques equivocades", va dir el director executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth, en una entrevista al Financial Times .

A Mèxic corre el rumor que en deixar la presidència Calderón ocuparà un càrrec a la seu de l'ONU a Nova York relacionat amb el canvi climàtic. Si en efecte decideix residir als EUA, existeix un precedent que podria tenir validesa legal: al setembre va ser presentada una demanda legal per crims contra la humanitat contra l'expresident Ernesto Zedillo, que actualment exerceix com a professor a la Universitat de Yale. La demanda va ser presentada en nom dels supervivents i les famílies de les víctimes del que es coneix com la Matança d'Acteal. El 22 de desembre del 1997, al llogarret d'Acteal, a la zona de Chiapas, un grup paramilitar va matar 45 pacifistes. Zedillo era aleshores el president de Mèxic i els acusadors sostenen que la matança va tenir lloc en part per les polítiques governamentals.

És gairebé segur que Zedillo no serà sotmès a judici. Quan es van presentar uns càrrecs similars contra l'expresident de Colòmbia Álvaro Uribe, actualment conferenciant convidat a la Universitat de Georgetown, l'administració Obama, sota la pressió del govern colombià, va impedir que Uribe fos cridat a testificar.

Mentrestant, però, Zedillo ha hagut de donar explicacions, contractar advocats i patir el desassossec d'un judici possible.

Si la Matança d'Acteal pot provocar una demanda legal després de 14 anys, ¿com podrien reaccionar els familiars de les més de 40.000 víctimes de la guerra contra el narcotràfic?

Si finalment Calderón fos encausat, el govern dels EUA podria fer-lo beneficiari d'una immunitat semblant a la d'Uribe, però també podria actuar de manera diferent.

La possibilitat de veure Calderón davant els tribunals sembla, si més no, remota. Tanmateix, per raons diverses -polítiques, d'enemistat, de venjança o pel dolor real causat per la pèrdua dels éssers estimats- poden haver-hi intents més o menys responsables i més o menys reeixits d'encausar Uribe.

I així arribem al judici moral. Mèxic ha pagat un preu molt alt en morts i en despeses en la guerra contra la droga, i ha patit una fabulosa pèrdua de prestigi al món. Per què?

Pot ser que el govern de Mèxic resulti condemnat a les urnes, que guanyi als tribunals i que perdi de manera terrible en el judici moral, el més greu de tots.