Fem-nos-ho mirar

La substituta de l’enyorat Enric Millo, Teresa Cunillera, ha dit a Els matins, de TV3, que l'administració estatal no està "preparada" per gestionar l'allau d'ERTOs, que és una notícia que et fa certa por tenint en compte que l’estómac, quan té gana, no hi entén de raons tècniques. I llavors ha afegit que les plantilles del Servei Estatal Públic d'Ocupació (SEPE) són "molt reduïdes" a Catalunya perquè "la gent no vol venir". Ha reblat la frase amb un "Ens ho hauríem de fer mirar en tant que catalans; hem deixat de ser un destí atractiu".

Caca. M’ho estic fent mirar i té raó. Té tota la raó. No em sento atractiva com a catalana. No soc simpàtica, no abraço ningú (per sort, ara, amb la pandèmia no es nota). I si miro al meu voltant i veig els altres catalans també em semblen molt poc atractius en tant que catalans. Tampoc són simpàtics i tampoc no abraçaven. Potser l'única catalana que em sembla una excepció és, precisament, la Teresa Cunillera. I potser la Susanna Griso, però perquè viu a Madrid. És lògic, doncs, que Catalunya com a destí sigui una tifa. L'única cosa divertida que fem els catalans és apallissar el tió. Entenc, doncs, que els senyors del SEPE no vulguin venir i prefereixin destins atractius com ara Marbella.

Com que la Teresa Cunillera ha fet bé de cridar-nos l’atenció perquè ens ho fem mirar, i com que necessitem els ERTO (anava a dir “com el pa que mengem”, però no ho dic perquè precisament els ERTO són per poder menjar pa), proposo que a partir d’ara, cada dia a les set del vespre, sortim al balcó despullats (els més atractius al davant) i fem insinuacions sexuals a tots els membres del SEPE que ens puguin estar veient des de destins llunyans i atractius. I res de renegar.