Feres, acròbates i cavalls: dos segles de circ a Barcelona
Barcelona“Ha llegado Mr. Domingo Zurra con algunas fieras que poseen las más sorprendentes habilidades ”, anunciava el diari catòlic conservador El Áncora el 23 d’agost del 1851. El tal Zurra arribava a Barcelona amb “un oso blanco, animal amfibio recién venido del mar Glacial ”, i també “ una vaca de África con seis piernas, la que hace las más estrañas habilidades, entre otras su amo repartirá algunas monedas a los concurrentes y ella adivinará quién las tiene”. Els primers ensinistradors dels quals es té notícia que van passar per Barcelona daten del 1798 i mostraven, per un sou, tres camells, dos óssos, cinc mones i un mico. Les col·leccions d’animals van ser un dels primers atractius dels orígens del circ, explica Ramon Bech i Batlle a La història del circ a Barcelona, un dels llibres de Viena Edicions (tan rigorós com divulgatiu i generosament il·lustrat amb fotografies i cartells poc coneguts) que amplien la bibliografia sobre aspectes concrets de la història de la ciutat. En aquest cas, es tracta d’una història poc investigada. L’autor es va inspirar en un petit volum de 77 pàgines d’Antoni R. Dalmau, El circo en la vida barcelonesa: crónica anecdótica de cien años circenses, que es remunta al 1947.
Bech i Batlle, que treballa a la Circus Arts Foundation que Genís Matabosch ha instal·lat a Figueres, és un col·leccionista de circ aficionat que va créixer amb els espectacles del tàndem Amorós-Silvestrini (a qui ja va dedicar un llibre) i que ha passat els últims vuit anys rastrejant arxius i col·leccions, llegint les cròniques de Jordi Elias, Sebastià Gasch, Joan Tomàs i Josep Vinyes, per resseguir fil per randa la història del circ des del segle XVIII fins al 1979.
La primera companyia de volatins (ballarins de corda) que està documentada a la ciutat va ser la del francès Jacomo Ranaud el 25 de juny del 1719 al Teatre de la Santa Creu, que era la principal font d’ingressos de l’hospital i tenia un privilegi reial per exercir un monopoli escènic. Malgrat que el decret es va aixecar el 1813 i van aparèixer nous espais teatrals, de vida efímera, als anys 20 els saltimbanquis continuaven actuant pel carrer fent jocs de mans, equilibris i putxinel·lis. Però també es feien actuacions en cases i botigues, durant el segle XIX. Anuncis del Diario de Barcelona proposen anar a veure un nen de vuit anys sense braços ni cames amb “habilitats dignes d’admirar-se” o una nena de 10 anys que levita i aixeca pesos amb els cabells. “El circ era un gran centre comercial que va anar adquirint productes. Comença amb l’acrobàcia a cavall, agafa els ballarins de corda, els domadors, els malabaristes del carrer, i crea un espectacle al voltant de la pista rodona”.
Espais excepcionals
El Circo Ecuestre Barcelonés i el Teatre Circ Olympia fan època
Els dos teatres que van marcar l’època d’or del circ a la ciutat van ser el Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça Catalunya (1879-1895) i el Teatre Circ Olympia de la ronda de Sant Pau (1924-1947). Aquest últim va ser un dels millors del món, amb una construcció extraordinària: “Tenia una cúpula octogonal de 35 metres de diàmetre que era la segona més gran del món després de la del Vaticà i des de la cúpula al terra hi havia 44 metres, cosa que permetia presentar atraccions mai vistes, com un llançament amb paracaigudes”, diu l’autor.
Les companyies ambulants que van passar per Barcelona també marquen el nivell de la ciutat. El març del 1863 el funàmbul Blondin, que havia travessat les cascades del Niàgara, va actuar a la plaça de toros. I el desembre del 1889 es va veure l’espectacle de l’oest amb indis de Buffalo Bill: punteria, cavalls indomables, tir de llaç, cacera de búfals... Fins i tot es va posar a la venda una entrada que incloïa el bitllet de tren des de Tarragona.
Anys després (1922-1953), les dures postguerres mundials a França i Alemanya va dur a Barcelona els millors circs europeus, com els alemanys Krone, Gleich i Hagenbeck. O el circ francès Pallisse, que carretejava deu lleons, trenta óssos, sis tigres i sis elefants. A més, els seus trapezistes, els mexicans Codonas, van ser els primers a fer el triple salt mortal, tot i que encara no l’havien aconseguit el 1922, quan van passar per aquí. Els grans circs causaven sensació, amb espectacles en tres pistes, rememoracions de moments històrics, un veritable zoològic... La dictadura de Franco feia una excepció al seu aïllament. Fins i tot el 1970 va venir el Circ de Moscou amb totes les seves estrelles. Bech i Batlle marca el final del circ clàssic el 1979, quan tanquen algunes grans companyies espanyoles ambulants.
L’expansió per la ciutat
Urbanisme i teatre es donen la mà al llarg dels segles
El context social i l’evolució urbanística són indestriables de l’evolució del circ, que a Barcelona comença dins les muralles, on es munten circs provisionals. Per necessitat d’espai van sortir-ne i es van plantar a la plaça Catalunya, on s’instal·len circs, col·leccions d’animals i fires, fins que es van enderrocar el 1895. El Circo Ecuestre va perdre la llicència, però gràcies a l’empresari del Tívoli, Ignasi Elias, es va poder transformar el teatre en circ per 10 anys més. Als anys 20 es va fer la urbanització del passeig de Gràcia i van aparèixer els jardins, on es podia passar el dia gaudint de teatre i circ per 2 rals. També es va edificar una plaça de toros de la Barceloneta, que havia de servir de finançament de la Casa de la Caritat. El 1835, dos anys després d’inaugurar-la, hi va haver una cursa de toros molt polèmica en què la gent va tirar tota mena d’objectes queixant-se que els toros eren mansos. La protesta va sortir al carrer i va desembocar en una crema de convents. Resultat: les autoritats van prohibir les curses de toros durant 15 anys, cosa que les companyies gimnàstiques i eqüestres van aprofitar. Després els focus es van desviar cap al Paral·lel, amb alguns espais de caràcter provisional, com el Pavellón Soriano i el Circo Español Modelo.
“El circ ha ocupat espais que cap altra art no ha ocupat”, diu l’autor, mirant una fotografia de lleons dins el Liceu o el Circo Ringland als peus de la Sagrada Família.