Fernández Díaz, Cospedal i l'espionatge d'estat

BarcelonaEl Partit Popular (PP) i la figura del seu extresorer Luis Bárcenas s'han convertit en un mirall trencat de les misèries de l'estat profund: l'espionatge al servei d'interessos privats enquistat al cor de les institucions. Les múltiples ramificacions de les trames al voltant d'aquesta figura no fan sinó confirmar una vegada i una altra les vergonyes d'una subcultura política que deixa en molt mal lloc una democràcia espanyola captiva i un partit de govern, el PP, sota sospita permanent. L'últim capítol del serial el protagonitzen dues figures rellevants dels populars, el català Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i la que va ser secretària general del PP María Dolores de Cospedal. Tots dos estarien implicats en l'anomenada operació Kitchen d'espionatge a Bárcenas ordenat per alts càrrecs del govern de Rajoy almenys entre el 2013 i el 2015, segons es desprèn del sumari del cas, l'aixecament del qual ha sigut ordenat pel jutge Manuel García-Castellón.

Fernández Díaz, un veterà dels populars, després de pilotar durant dècades el partit a Catalunya, va passar a fer carrera al govern de l'Estat fins a esdevenir ministre de l'Interior, un càrrec que va haver d'abandonar després d'aconseguir el trist honor de ser el primer alt càrrec de la democràcia reprovat al Congrés per l'anomenada operació Catalunya: l'octubre del 2014 va conspirar al seu despatx amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya per fabricar escàndols contra ERC i CDC.

Aquell abús de poder, aquell ús de les institucions per a fins il·lícits contra els partits que lideraven el procés independentista, formaria part d'un modus operandi habitual en Fernández Díaz al capdavant d'Interior, segons les acusacions que ara han sortit a la llum i que firmen els fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano, que parlen de "trama parapolicial", una guerra bruta al servei del PP amb l'objectiu d'aconseguir "informació concreta sobre el lloc on Luis Bárcenas i la seva esposa ocultarien material comprometedor per a alts dirigents del PP", investigació naturalment feta sense coneixement de l'autoritat judicial. De tot plegat també n'estaria al cas Cospedal, còmplice, doncs, de l'operació. En tot cas, la imputació de Fernández Díaz es dona pràcticament per feta, mentre que la de Cospedal i el seu espòs, Ignacio López del Hierro, presenta indicis que caldrà veure si són suficients.

Hi ha una diferència abismal entre servir-se del poder i ser un servidor públic, entre la vocació política i el sectarisme partidista a qualsevol preu. Amb aquest nou cas sota judici, la figura de Fernández Díaz afegeix una nova taca al seu historial. I, a través seu, el règim democràtic forjat el 1978 mostra una vegada més les seves febles bases ètiques, la impunitat i opacitat amb què durant massa dècades ha actuat certa classe política enquistada al poder. Per desgràcia, les suposades pràctiques que des del ministeri feia Fernández Díaz no devien ser tan estranyes.