‘Encuentros en la primera fase’

Faig servir el títol, alterat, en castellà d’aquesta pel·lícula (es titulava Encuentros en la tercera fase ) perquè es va estrenar als anys setanta i crec que el lector la reconeixerà millor així. És un film sobre efectes paranormals i vida alienígena que va gaudir de força èxit. Tota una sèrie de gent que connecta d’alguna forma amb els extraterrestres acaben al final de la pel·lícula dirigint-se a un lloc a trobar-se amb ells. Això m’ha recordat el desgavell que estem vivint amb les trobades de gent, sigui a manifestacions o festes, i que estan, en alguns indrets, com ara Lleida, Madrid o Ceuta, tornant a disparar les alarmes.

O som tots idiotes o aquí no s’expliquen bé les coses o bé el tema de les fases s’ha fet massa recargolat. El cas és que surts al carrer i veus trobades de gent superiors a deu persones, grups a les voreres que impedeixen el pas als vianants sense respectar la distància mínima, gent sense mascareta... Un ja no sap si estan saltant-se la norma o no.

Sincerament, portem confinats dos mesos i mig, i això està afectant molt seriosament l’economia. El cas és que hem donat prioritat a l’acostament social de lleure i relacions familiars abans que al laboral. Les persones estan demanant no tornar als llocs de treball o bé tornar-hi amb una sèrie de mesures molt radicals de torns d’entrada, ascensors, reunions... que, traslladades a l’àmbit social i de lleure, no es respecten.

La prioritat és engegar les empreses, no la vida social. La radicalitat de les mesures sanitàries laborals és a anys llum de les socials i, per tant, no serviran de res. D’altra banda, s’ha posat per davant del contacte laboral el contacte social. No passa res, no us preocupeu. Ens confinem d’aquí un mes i mig tots de nou, tornem a demanar als sanitaris que s’hi deixin la pell i la vida, i sant tornem-hi. Això sí, amb renda mínima garantida.