Ferran Barenblit: “Qualsevol alternativa hauria de ser tan bona com la capella”

BarcelonaEl director del Macba, Ferran Barenblit, rep l’ARA hores després d’una reunió de la comissió delegada del museu en què s’han rebut formalment les alternatives de l’Ajuntament de Barcelona a l’ampliació del centre. Si no hi ha canvis, el dia 22 de febrer els grups municipals votaran al ple la revocació de la cessió de la capella de la Misericòrdia al museu perquè el CatSalut hi pugui construir un nou CAP per al Raval Nord. “El primer que demanem és serenitat”, afirma Ferran Barenblit davant la disputa entre el Macba i CatSalut per ocupar la capella.

L’Ajuntament segueix sense veure l’ampliació del Macba a la capella. Per què el museu no accepta les noves propostes que els han fet?

Per a nosaltres el punt de partida és la capella de la Misericòrdia. Estudiarem qualsevol alternativa amb el mateix rigor, però ha de ser tan bona com la capella pel que fa a la qualitat dels espais, la seguretat jurídica i el pla de finançament. També hi ha la qüestió de la sostenibilitat a llarg termini: teníem un estudi molt detallat, no hi havia cap bogeria de despesa posterior. Alguna de les alternatives que se’ns han plantejat són molt difícils d’aplicar.

¿Creu que l’Ajuntament ha sigut deslleial al museu?

L’Ajuntament està fent el que creu que és millor per a la ciutat, però insisteixo que el millor també és tenir institucions culturals sòlides.

Per què necessita l’ampliació, el Macba? Què s’hi exposarà?

Hem definit un camí per al Macba que és ser “més museu” que una programació d’exposicions. Quan vam definir l’estratègia fins al 2022 vam veure que hi havia diversos camins, alguns dels quals passaven per fer el paper d’un gran centre d’art que entrés dins la lògica de les grans exposicions i els blockbuster. No creiem que sigui la nostra funció. En canvi, volem ser un espai de coneixement, criteri, investigació i generació de nous relats. Un museu és com un iceberg, només emergeix un 10% del total, i tota la tasca que hi ha per sota de la línia de flotació és tan important com la que hi ha a sobre. I una de les decisions que implica això és desplegar més la col·lecció pròpia. No es tracta de tenir una col·lecció gran, sinó de la importància que té dins del museu. Hauríem de fer molt més: exposar històries contradictòries, paral·leles i més denses. Ara mateix mostrem dues peces dels anys 70 i tres del segle XXI.

¿Creu que hi ha electoralisme rere la polèmica?

No em pertoca fer aquesta valoració. Tots treballem pel bé de la ciutat, fins i tot quan no coincidim. Però un context electoral no sembla el millor per debatre segons quins temes amb presses. És un clima en què tot es torna molt aspre.

Un dels objectius de la creació del Macba era potenciar el barri del Raval, i ara és vist per alguns com a part del problema. ¿En què ha fallat el museu?

Totes les institucions culturals sempre tenim un problema amb el context immediat, perquè no estan pensades per als veïns dels carrers immediats, que no venen a visitar-te cada dia. Crec que és una assignatura pendent d’arreu i especialment de Barcelona. No sé si hem desenvolupat un camí per entendre’ns amb els nostres veïns immediats. Això ho haurem de millorar, segur. En el cas del Raval, hauríem de ser capaços d’explicar als veïns que el que tractem són els conflictes que travessen el barri, la ciutat i el país, i que estaria bé ser capaços de dialogar sobre els conflictes del barri com fem amb altres problemes.

¿Creu que la polèmica taca la imatge del museu?

Crec que la polèmica no contribueix a la ciutat, no és enriquidora per a ningú, perquè parlem de dos pilars de l’estat del benestar, la sanitat i la cultura, que han estat molt maltractats darrerament. Però no crec que taqui la imatge del museu.

L’ampliació es remunta a una època de vaques magres. Per això no han ni començat el projecte. ¿Hi ha garanties de poder fer l’ampliació i obrir aviat?

El calendari que teníem era inaugurar l’espai l’agost del 2022 i les inversions tenen pressupostos raonables. L’escenari de finançament està establert i incloïa la primera presentació de la col·lecció a la capella.

El CoNCA recomanava que la col·lecció de la Fundació Macba passés a ser pública. ¿Creu que això canviaria la percepció que la ciutadania té del museu?

El Macba és un museu públic, i totes les peces que hi ha aquí, independentment de la institució consorciada a la qual pertanyin, estan al servei del públic de la mateixa manera. I jo opero des d’un punt de vista públic.

El Macba i altres museus barcelonins han patit les vagues de treballadors. ¿El model de serveis culturals sorgit als 90 està en crisi?

Hem avançat molt, i al Macba per raons de calendari hem sigut els primers a aplicar millores que eren imprescindibles. Crec que el Macba és un bon empleador com a institució. Amb aquestes empreses no és important què es sinó com.

El Macba ha tingut 331.694 visitants el 2018, un 27% més que l’any anterior. ¿Fins on li agradaria arribar?

El creixement de públic és bo, i hem crescut majoritàriament en públic local. Ens enganyaríem si volguéssim arribar a qualsevol xifra. Els nostres objectius són més qualitatius que quantitatius. La col·lecció va servir com un punt d’inflexió pel que fa a la relació amb l’audiència.

¿S’ha plantejat dimitir en cas que el Macba no s’ampliés abans del 2022?

No. Penso en tot moment que el museu s’ampliarà i confio en el seny, en la posició del museu i la seva capacitat de generar un espai necessari i la precisió de l’ampliació prevista. Estic segur que l’ampliació serà possible.