Ferran Busquets: “Barcelona té el turisme, el Barça i mil persones dormint al carrer”

El Ferran va començar fent de voluntari de carrer i ara dirigeix la Fundació Arrels, que va néixer fa trenta anys, arran de la iniciativa d’una parròquia, al capdavant de la qual hi havia el mossèn Josep Maria Panyella. El mossèn va oferir un entrepà a un sensesostre i aquest l’hi va llançar a la cara; així va entendre que per ajudar a qui viu al carrer cal anar més enllà. “Quan algú acaba al carrer és perquè tot li ha fallat. Això genera un fort sentiment de desconfiança cap al món. Quan ens acostem a aquells que viuen al carrer, procurem generar aquesta confiança perduda, cosa que, en alguns casos, suposa anys de feina, i ens demostra que no és cert que ja els estigui bé dormir sense sostre”. “El missatge que els transmetem és: Arrels sempre serà aquí per tu; passi el que passi mai tanquem l’expedient. I per a molts, Arrels és la seva família”. Els tres pilars d’actuació i raó de ser d’Arrels són: atendre, sensibilitzar la ciutadania i fer incidència i denúncia. Unes dues-centes persones dormen cada nit en els diferents recursos d’Arrels: “Podem oferir vuitanta-cinc pisos, dels quals uns quaranta són individuals. També disposem de trenta-quatre places a la residència Llar Pere Barnés, que porta el nom de la primera persona que va morir en un dormitori d’Arrels. I també comptem amb el Pis 0, un espai nocturn de molt baixa exigència on l’únic que demanem és bona convivència”. Si parlem de dades, la realitat té aquesta cara: mil persones dormen cada nit als carrers de Barcelona. La majoria ho fan durant tres anys i quatre mesos de mitjana. Tres de cada quatre han patit agressions en els últims sis mesos. Més del 40% asseguren no haver rebut cap assistència per part de l’administració en l’últim mig any. D’aquest 40%, un 10% són dones. L’últim any dues dones sense sostre s’han quedat embarassades. “De dones n’hi ha menys perquè moltes acaben acceptant situacions que a vegades són tan dures com el carrer o pitjors”. Pel que fa a la tasca de l’administració considera: “L’aposta per l’habitatge està bé, però la gran assignatura pendent o suspesa és la col·laboració entre entitats i administració. Que es convoqui un concurs i l’entitat que el guanyi hagi de gestionar el projecte com vol l’administració, més que col·laboració amb el tercer sector és contractació. La col·laboració passa per ajudar les entitats que ja funcionen, entenent la seva autonomia i buscant l’interès en comú”. Per a ell, “l’important no és qui ofereix l’ajuda, sinó que s’ofereixi ajuda”. El seu repte més important és “fer entendre a la ciutadania que dormir al carrer és una barbaritat”. “No hi pot haver ningú que senti que no té responsabilitats respecte a aquest tema”, diu. Proposa que “en lloc de trucar a emergències per protestar contra un sensesostre que dorm al portal de casa i ens molesta, el que hem de fer és trucar indignats per reclamar solucions”.

Llegeix totes les entrevistes encadenades aquí