Misc02/08/2018

Festa barroca a Peralada

Doble cita amb Händel: el contratenor Xavier Sabata encapçala el repartiment de la versió concertant de l’òpera ‘Rinaldo’ i Rafael R. Villalobos dirigeix la posada en escena d’‘Acis i Galatea’

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

El barroc serà el fil conductor de la “setmana de les tres òperes” al Festival de Peralada. Així ho explica el director del festival, Oriol Aguilà. De les tres òperes, dues són efectivament barroques, i totes dues de Händel: Rinaldo (diumenge a l’església del Carme) i Acis i Galatea (dimecres al claustre del Carme). La tercera és La flauta màgica, de Mozart, amb direcció escènica d’Oriol Broggi, que es representarà dilluns i dimarts a l’auditori del castell. La “festa barroca”, en paraules d’Aguilà, té com a protagonistes alguns còmplices habituals de Peralada, com el contratenor berguedà Xavier Sabata i el director italià Fausto Nardi. El primer, a més, és l’artista resident d’aquesta edició del festival i el motor de la versió concertant de Rinaldo, l’òpera fantàstica ambientada a la primera croada.

“Estic molt content de ser l’artista resident i poder desenvolupar projectes”, diu Sabata, que recorda que ja fa temps que parlava amb Aguilà sobre tirar endavant aquesta Rinaldo, concretament la versió que el mateix Händel va fer-ne el 1731, vint anys després de la primera versió estrenada a Londres. “Va reescriure l’obra al gust de l’època però amb veus no tan agudes”, explica el contratenor. “Aquesta segona versió no s’havia interpretat mai, aquí”, precisa Aguilà.

Cargando
No hay anuncios

“Nosaltres podem fer el barroc operístic molt bé i sense complexos, i a un nivell molt alt”, assegura Sabata, tot un expert en repertori barroc i que ha cantant arreu d’Europa. Al juny va fer Semele, també de Händel, a Munic, i al juliol L’incoronazione di Poppea, de Monteverdi, a Berlín. També a Alemanya havia fet “una barreja” de les dues versions de Rinaldo. Per al concert a Peralada, Sabata compta amb la soprano manresana Núria Rial, la contralt gal·lesa Hilary Summers, la mezzosoprano canadenca d’origen grec Mary-Ellen Nesi, el tenor sevillà Juan Sancho i el baríton barceloní Josep-Ramon Olivé. “Tothom ens va dir que sí”, diu Sabata. El conjunt plural inclou Dani Espasa, director de l’orquesta barroca Vespres d’Arnadí. “Serà una orquestra bastant nodrida, de 23 músics, i l’acústica de l’església ens anirà molt bé”, explica Espasa.

Tot i que l’òpera no serà escenificada, Sabata avança que hi haurà “alguns elements teatrals per fer que la vetllada sigui molt fluida” i perquè “la narrativa quedi molt clara per al públic i perquè s’entenguin els personatges”.

Cargando
No hay anuncios

Vespres d’Arnadí també participaran a Acis i Galatea en un format més reduït, d’una dotzena de músics. I en aquest cas no els dirigirà Espasa sinó Fausto Nardi, que l’any passat a Peralada ja va treballar amb l’orquestra catalana a Combattimento, de Monteverdi. L’obra de Händel que es representarà al claustre del Carme sí que tindrà una posada en escena, pensada especialment per a l’arquitectura del lloc pel sevillà Rafael R. Villalobos. “Händel segurament la va pensar perquè es representés a l’aire lliure”, diu Nardi.

Representar la natura

Cargando
No hay anuncios

A Acis i Galatea, que explica un amor malmès per Polifem, hi juga un paper rellevant la natura, i per això la posada en escena busca alinear-se amb la manera com Händel “s’esforçava a representar musicalment la natura, el cant dels ocells, la font...”, diu Villalobos. Aquest és el punt de partida d’una posada en escena que també té present la “metateatralitat” de l’obra.

Les veus d’ Acis i Galatea seran el tenor de Sallent Roger Padullés, la soprano de Valladolid Lucía Martín-Cartón, el tenor extremeny Víctor Sordo, el contratenor aragonès Hugo Bolívar i Josep-Ramon Olivé, que fa doblet als dos Händels. “Hi ha una generació de cantants que entenen l’òpera com un tot en què és molt important la implicació actoral i retòrica”, diu Villalobos, que per al 12 d’agost ha preparat amb Sabata El bis. Una nit de cabaret, un espectacle “molt eclèctic” sobre la figura del divo.