“En un festival la gent és molt oberta i escolta”

BarcelonaGerard Aledo (Sant Quirze del Vallès, 1988) va publicar al març La melodia del foc (Halley), el segon disc del projecte Animal. Ja aleshores sabia que la presentació en directe no seria immediata perquè havia decidit estrenar-lo al Canet Rock, on avui actua a partir de les 18.50 h. “Sí, és moltíssim temps, però ens va semblar molt interessant presentar-lo en un festival de música -explica Aledo-. El primer amb el qual vam parlar va ser el Canet Rock, on la gent va superdisposada a escoltar música, a diferència d’una festa major, que és més aviat un lloc de trobada. A més, en un festival la gent és molt oberta i escolta. Si hi ha un grup que potser no li agrada tant, aprofita per anar a buscar un tros de pizza o un entrepà, però estan escoltant els concerts, i això per nosaltres és superimportant”.

Per a Aledo, també era important entendre que la bona rebuda del disc anterior, Més enllà de les paraules (2016), que també van defensar al Canet Rock, no havia de convertir el grup en una cosa efímera. “Amb el primer disc el vertigen venia per haver de complir l’expectativa que s’havia generat als mitjans. Havíem dit el que volíem dir, i ara el segon és un altre concepte, una altra manera de compondre amb una banda que és una família que hem estat dos anys voltant junts”, diu. Per tant, el pas era consolidar amb noves eines una proposta que neix com a cantautor i es transforma en el que Aledo anomena bandautor. El reggae, tant jamaicà com africà, i el pop delimiten l’espai estilístic d’Animal, en què conviuen referències tan diverses com Jack Johnson, Ben Harper, El Kanka i Els Pets. “M’imaginava el Lluís Gavaldà cantant la cançó Vine, perquè em recordava molt Els Pets”, diu sobre una de les dues peces de La melodia del foc compostes per Ermengol Mayol, mà dreta d’Aledo i productor del disc.

Enamorat de Jorge Drexler

Ara bé, el músic que més està impactant el líder d’Animal és el cantautor uruguaià Jorge Drexler, a qui en l’últim any ha estat escoltant “al 200%”. “M’he enamorat de la seva música, de com t’explica les coses, de la manera de transmetre. Em fascina”, admet Aledo, que tanmateix explica que la influència de Drexler segurament serà més transparent en les cançons que publiqui més endavant. Tot i així, hi ha “picades d’ullet”, com el ritme fet amb la guitarra de Dona’m. “El Marc Soto, de Sra. Tomasa, que n’és superfan, de seguida que la va escoltar em va dir: «Drexler, oi?»”, recorda.

La melodia del foc camina per diferents paisatges estilístics perquè a Aledo no li agrada tancar-se només en una estètica, “com si només pogués portar un trajo”. “També soc molt així en la manera de vestir: un dia vaig en xandall i l’altre m’arreglo més; un dia em poso camisa i l’altre semblo un jugador de bàsquet. Crec que això és reflecteix en la música” -diu un músic que mira de tirar endavant sense perdre l’ànim-. Hi ha coses davant les quals no hi pots fer res. Si ens quedem calbs, ens posarem una gorra”.